Miquel Ferrà i Martorell31/08/01 0:00
TW
0

Un dels millors dibuixants que ha tingut el món del còmic és Sirius, nascut a Soignies, Bèlgica, que essent infant i a causa de la feina de son pare va viure a Espanya, Mallorca i el Migdia de França. Aconseguí el títol de batxiller a Tarbes quan tenia quinze anys i llavors estudià a l'institut Sant Lluís de Brussel·les i la carrera de Dret a la universitat d'aquella capital. Practicà el periodisme (L'Avant-Garde; Le Nouveau Journal; Le Patriote Illustré; La libre Belgique) i tanmateix, la seva veritable vocació, era la bande dessinée, que a cavall del periòdic infantil Spirou, potser el més prestigiós d'Europa, li va donar la possibilitat de crear el seu gran personatge: Epervier Bleu. Nasqué doncs aquest home de paper, aquest aventurer llegit àvidament per les generacions dels més joves en aquells anys difícils, el 23 de juliol de 1942. Bèlgica estava ocupada per les tropes de Hitler i com diu Thierry Martens, «en una Europa ocupada, amagada, separada de la resta del món i esperant el seu alliberament, aquesta epopeia exòtica (l'Esparver Blau) que aporta el somni, els països llunyans, un buf d'aire fresc dins la feixuga atmosfera grisenca...», era tota una troballa. Tanmateix, Sirius jugava amb l'invasor, feia servir el seu joc per enganyar-lo. L'Esparver Blau és un home alt i ros, que nom Eric. El seu company d'aventures, Larsen, és també de raça ària. I porten un nin, un criadet, en Sheba, que és hindú. Tot plegat passa el control nazi de la censura. No oblidem que els educadors hitlerians rebutjaven totes les altres races, la dels negres, jueus, àrabs, indis americans, asiàtics... totes menys la de les castes superiors de l'Índia que havien donat origen a la ètnia ària. Així, Sheba, tindria també la vida assegurada.

I per què Esparver Blau? Esparver és el nom d'alguns falcònids, Accipiter Nisus, de trenta a quaranta centímetres de llargada, plomatge gris-violaci al dors, urpes potents i molt voraç, i per tant, capaç d'enfrontar-se, tot i ésser més petit, a l'àguila alemanya. Tanmateix, l'heroi, defensa els febles contra els tirans. I la ideologia nazi, en aquestes aventures, queda disfressada de pirateria moderna, soldats faraònics, gangs de contrabandistes d'armes...» la rivalitat entre bandits és un dels temes habituals (com s'esdevenia entre els jerarques nazis) i els herois aprofiten sempre alegrament aquest extrem psicològic. Per a Sirius, els dolents són veritablement dolents, com els Olrik, Arbacés i Borg dels primers moments, quan la censura encara no els havia descobert».

La censura dels ocupants nazis prohibia, tal dia com avui, de l'any 1943, la publicació d'aquest còmic. Amb les darreres vinyetes, Sirius ha de cercar un final. És aquest: L'Esparver i En Larsen retornen «a la trista civilització (nacionalsocialista) i Sheba és adoptat. El trio d'aventurers esperarà la victòria aliada i l'alliberament dels belgues per seguir impactant els lectors amb les seves anades i vingudes a països exòtics. Dues grans qualitats, entre d'altres, dóna Sirius a les seves bandes dessinées: Un excel·lent dibuix, sempre fresc i dinàmic, i un llenguatge altament literari, fins i tot, poètic.