Un dels actors més emblemàtics del cinema espanyol, Francisco
Rabal, guanyador de nombrosos premis al llarg de tota la seva
trajectòria, morí ahir en un avió durant el trajecte que el portava
de retorn a Europa després de la seva participació al Festival de
Mont-real (Canadà), a causa d'una insuficiència respiratòria. El
destí ha volgut que Paco Rabal finàs a la localitat francesa de
Bordeus, ciutat on també morí el pintor espanyol Francisco de Goya,
a qui l'actor donà vida al film Goya en Burdeos el 1999 i pel qual
guanyà un premi Goya a la millor interpretació.
L'esposa de Paco Rabal, Asunción Balaguer, digué «no sé què ha
pogut passar, aquests dies es trobava molt bé, l'única cosa és que
fumava massa». Balaguer, que era amb el seu marit en el moment de
la mort, relatà que «veníem en un vol que anava de Londres a
Madrid, procedents de Mont-real, on havia rebut un premi. De cop
començà a tossir i a sentir-se malament i li vàrem haver de posar
oxigen». Tremendament emocionada i sense creure's el que havia
passat, Asunción explicà que els seus fills eren camí de Madrid,
però que encara no sabia on serà l'enterrament.
Nascut a la localitat minera de Cuesta de Gos (Múrcia), el 8 de
març de 1926, Francisco Rabal Valera és un dels pocs actors
espanyols que ha estat reconegut al Festival de Cannes amb el premi
a la millor interpretació per la pel·lícula Los santos inocentes.
Segon de tres fills d'un miner i una molinera, als sis anys, el
1932, es traslladà amb la seva família a Barcelona i posteriorment
fixà la seva residència a Madrid, on treballà com a venedor de
pipes i caramels, com a aprenent a la fàbrica de xocolata Gilabert
i es preparà com a tècnic electricista.
Al mateix temps, assistí a classes nocturnes a l'escola
madrilenya Nuestra Señora del Recuerdo, a Chamartín, on fundà un
diari en el qual escrigué els seus primers versos, representà obres
de teatre amb el grup format per ell i escriví l'obra de teatre La
escuela alborotada. El 1936 començà a treballar als Estudis
Cinematogràfics Chamartín, primer com a aprenent d'electricista i
després com a oficial. Però el seu debut com a actor de cinema
tingué lloc quan tenia 16 anys, el 1942, a la pel·lícula La rueda
de la vida d'Adarvín, en la qual Rabal s'oferí voluntari per
representar una escena.
Més tard, el 1946, Rafael Gil es fixà en ell i li donà un paper
sense frase a la pel·lícula La pródiga, interpretada per Fernando
Rey. Poc després arribarien noves oportunitats: La Lola se va a los
puertos i Don Quijote. Posteriorment, el poeta Dámaso Alonso el
recomanà a Luis Escobar, aleshores director amb Humberto Pérez de
la Osa, del Teatre nacional María Guerrero. En aquell moment Rabal
inicià el camí que el portaria a convertir-se en un dels actors més
importants de cinema i teatre, participant en devers dues-centes
pel·lícules i obres teatrals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.