El mes d'agost apareix a Buenos Aires el primer número de la
revista mensual Galeuzka (Galiza-Euskadi-Catalunya), portaveu de
l'entitat plurinacional del mateix nom, constituïda en la capital
argentina, continuació del pacte subscrit el 1933 a Santiago de
Compostel·la pels representants de Galícia, Euskadi i Catalunya. Es
tractava de testimoniar una presència nacionalista i republicana en
aquell moment difícil, ja cap a l'acabament de la Segona Guerra
Mundial. Tanmateix els que duien el maneig de Galeuzka eren els
gallecs, més nombrosos a l'exili argentí i d'entre ells, Castelao,
escriptor, dibuixant i també polític.
El 15 de novembre d'aquell mateix any, 1944, es reunien en
privat, a la casa de Buenos Aires de Manuel Puente, els diputats
gallecs Ramon Suárez Picallo, Alonso Ríos, Elpidio Villaverde i
l'esmentat Castelao, per tal de subscriure l'acta de fundació del
«Consello de Galicia». Falsificaren l'indret de les signatures,
fent creure que era Montevideo. La cosa era així per tal d'impedir
que el Govern peronista, molt ben relacionat amb Franco,
intervingués per prohibir una institució antifranquista creada en
el seu territori. Aquell consell nacionalista tenia per objectius
«ajuntar-se en un sol cos de direcció política per guardar,
mantenir i defensar la darrera voluntat de Galícia, mentre duri
aquesta etapa de tirania en la qual el poble es veu privat de tota
expressió democràtica. Així mateix, aquests mandataris afirmen que
la voluntat política de Galícia parteix legalment de l'Estatut
plebiscitat el 1936...»
La revista, doncs, defensava els drets autonòmics aconseguits en
temps de la Segona República per gallecs, bascs i catalans.
Castelao tenia ben clares les intencions dels textos, com els
d'aquella carta que dirigia a Claudio Sánchez Albornoz: «Vostè ha
de saber que jo no tinc odi a Castella en si mateixa, el que haig
de combatre és l'hegemonia actual mantinguda pels centralistes de
tot Espanya. Políticament em costa feina creure que l'Espanya de la
qual sortí Castella, amb el seu separatisme primer i el seu
predomini després, donàs tan mals resultats com els que generà.
Allà la tenim de cos present. Creu vostè que una Espanya
castellana podia arribar més lluny d'allà on arribà? Canta vostè
Castella com un crisol de races diferents sense pensar que aquesta
mescla només podia produir una energia passatgera, condemnada a
fatal decadència. Acusa vostè els reis de no haver sabut unificar
Espanya com ho feren, amb els seus territoris, França i Anglaterra;
però jo li dic a vostè que no es pot assimilar el que és
inassimilable.
I que Castella no podia absorbir Galícia, com França no ha pogut
absorbir la Bretanya ni Anglaterra, Escòcia. És evident que Espanya
no existeix com a nacionalitat única i que vostès, sabent-ho, es
molesten quan qualcú ho proclama...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.