TW
0

Tothom que vagi al monestir de Lluc es trobarà amb una sorpresa. El museu del santuari exposarà una mostra raonada de la seva col·lecció de joieria tradicional. El museu, en fase d'inventari, catalogació de les seves col·leccions i reforma dels seus espais, obrirà al públic una sala temporal que acollirà diferents mostres amb la intenció de donar a conèixer el ric patrimoni popular que allotja.

Coincidint amb les festes de la Diada, s'iniciaran una sèrie d'exposicions monogràfiques. De l'1 al 20 de setembre s'exhibiran «elements de joieria juntament amb quadres que mostren retrats de dones mallorquines vestides amb la indumentària tradicional, tot això procedent dels fons de Lluc; d'aquesta manera s'apreciarà com es lluïen en un altre temps les joies exposades».

La historiadora d'art Elvira González, que des de fa uns mesos s'ha fet càrrec del Museu de Lluc, explica la nova filosofia d'aquest. «S'elaborarà un inventari de totes les peces existents, tasca que serà llarga». El contingut està integrat per ceràmica, joies, objectes litúrgics, estatuària religiosa, indumentària tradicional i religiosa, objectes arqueològics, pinacoteca i un espai dedicat a l'obra del pintor Coll Bardolet. Pel que fa a les joies, provenen d'exvots a la Mare de Déu de Lluc i «el fons més interessant pertanyia a Antoni Mulet i a la seva esposa, que el donaren en els anys seixanta», diu Elvira González.

A l'exposició es mostren peces del XVIII i del XIX, treballs de joieria tradicional mallorquina amb alguns exemplars procedents d'Eivissa. La joieria del set-cents era bàsicament per a la dona i la indumentària tradicional femenina, summament recatada, era a les antípodes de la moda europea.

A causa de la rebutxaca i el guatlereto, la dona no lluïa cap ornament. Aquest és el motiu que les joies no s'emprassin cenyides, sinó com a complement del vestit, i en elles predominaven els motius religiosos. La dona mostrava així la seva devoció. Botonades, creus de Malta, cordonets, medalles o baixos de rosari «podran veure's en aquesta mostra com a exemple, en primer lloc, de devoció a la Verge, sense oblidar tampoc la mestria dels artesans joiers de les nostres Illes reflectida en elles», apunta González.