A.GOMILA.Barcelona26/08/01 0:00
TW
0

Una quarentena de fotografies il·lustren a la Fundació Caixa Manresa de la mateixa localitat catalana, des de divendres, l'estreta relació que mantingueren el pintor Joan Miró (Barcelona 1893-Palma 1983) i el fotògraf Josep Planas-Montanyà (Cardona 1924), sempre des de Mallorca. Miró assegut entre els seus quadres, amb la seva esposa Pilar Juncosa, amb els seus néts, pintant, mostrant la seva obra o a la porta de casa: així retratà Planas-Montanyà Joan Miró i el seu món, títol de l'exposició, de la seva darrera època.

Una quarta part de les instantànies són en color i ofereixen des de la visió convencional del pintor tímid, sense gaire gràcia per posar, fins l'artista en plena tasca creativa, a més de mostrar moltes obres després d'haver estat acabades. Uns llenços que han assolit preus milionaris al mercat internacional. La primera imatge de l'exposició, on Miró és un element més del seu taller, replet dels seus paisatges, deixa ben clara la dimensió de l'obra de l'artista.

Planas-Montanyà es mostrà molt satisfet del muntatge de la mostra a la capital de la seva comarca natal. Després de recordar diferents episodis de la seva infantesa a Manresa i Cardona, a més del seu establiment a Mallorca a partir de 1945 (feu el servei militar obligatori a l'Illa), evocà el dia que conegué Miró, el 1959. Quan «un periodista anglès vingué a fer-li una entrevista i m'encarregaren les fotografies», gràcies a la seva popularitat com a fotògraf a Palma, manifestà. Tot d'una es varen entendre «perquè li vaig caure bé a donya Pilar», remarcà Planas-Montanyà, i iniciaren una ràpida col·laboració que no arribà a materialitzar-se. En aquella època, per exemple, el fotògraf publicà el llibre Mallorca (1961), amb instantànies seves i textos de Blai Bonet.

Planas-Montanyà definí Miró com «un home molt senzill, molt tímid fins que l'arribaves a conèixer». Així apareix a les seves fotografies. De totes maneres, també tenia moments d'agitació. Planas recordà l'entrevista que li dedicà Baltasar Porcel a Serra d'Or. «Porcel li demana: Però, què és la seva pintura? I Miró, alterat, s'aixecà de la cadira, es ficà dins la casa i tornà amb un cavallet i un llenç blanc i agafà terra del jardí i digué, visiblement enfadat, 'això és la meva pintura'». El fotògraf també incidí en el profund antifranquisme del pintor com una característica intrínseca de la seva personalitat.