L'art balear s'enfronta a l'arquitectura medieval de la ciutat de Dubrovnik

Anit s'inaugura la «Biennal Mediterrània 2» amb obra de tretze artistes mallorquins

Amador Magraner té les seves obres en una terrassa.

M.D.Dubrovnik20/08/01 0:00

L'art balear comença a prendre possessió dels antics edificis de la ciutat croata de Dubrovnik, cinc espais en els quals es desenvolupa la Biennal Mediterrània 2. Art entre Costes que també compta amb peces de creadors italians i croats. La inauguració serà avui a les 24 hores, després dels actes del festival internacional que es realitza aquests dies amb tot tipus de manifestacions culturals. Després dels anys de guerra, Dubrovnik torna a recuperar l'aspecte monumental pel qual va ser catalogada com a patrimoni de la humanitat. Instal·lacions, en la seva majoria, i peces de gran format contrasten amb la potent arquitectura de la fortalesa de Revelin, el dipòsit de sal, el Museu Rupe d'Arts Decoratives "antic graner de la ciutat" la biblioteca científica i l'església dels dominics.

La creació mallorquina és la representació espanyola en un esdeveniment que va néixer amb la intenció que l'art servís com a vehicle de diàleg en uns entorns on, a través del llenguatge plàstic, es vol establir una reflexió social. Són llocs afectats per conflictes bèl·lics. La primera trobada es va fer a Tirana. Pablo Rico, comissari espanyol, juntament amb el qual treballen Valerio Dehó (Itàlia) i Zvonko Makovíc (Croàcia) és l'artífex que els artistes mallorquins mostrin la seva obra a Dubrovnik fins al proper dia 10 d'octubre.

La selecció que ha fet Rico està integrada per Ferran Aguiló, Biel Capllonch, Mònica Fuster, Nicholas Woods, Pep Guerrero, Bàrbara Juan, Amador Magraner, Biel March, Rosa Mascaró, Guillem Nadal, Bernardí Roig, Joan Sastre i Marcos Vidal. Els artistes que han viatjat fins a Dubrovnik duen diversos dies treballant en el muntatge, molt complicat. Per exemple, en el cas de Mònica Fuster & Nicholas Woods, que presenten junts una instal·lació de llum, han hagut de llevar pols d'anys al dipòsit de Sal, on no hi havia entrat ningú durant moltíssim temps.

La Biennal que a l'octubre serà visitada per 200 crítics internacionals, suposa un esforç per falta d'infraestructura. Des de les eleccions, fa dos mesos, la ciutat no té ajuntament per manca d'acord entre els partits. La dirigeix un comissionat nomenat pel govern de Zagreb. «És tot un repte» diu Gaettano Grillo, president de la Biennal. «N'hi ha d'altres més importants però treballar aquí ens du a reflexions diferents a les ja consolidades». Dubrovnik és un centre turístic on acudeixen italians i alemanys al qual la pressió no ha deixat una petjada tan radical com a l'Illa.