Mireia BalashPalma20/08/01 0:00
TW
0

Joel Joan, Jordi Sánchez, Mònica Glaenzel i Teresa Sánchez, fundadors i integrants de la companyia catalana Kràmpack, duen a l'Auditori d'Alcúdia la seva darrera creació: Excuses! L'espectacle continua en la línia de la companyia de fer comèdies àcides que descriguin la part més amagada de la societat. Primer fou la dificultat de l'adolescència i l'homosexualitat a Kràmpack, després el problema de la lletjor a Sóc lletja i ara, les dificultats de parella i la por de canviar de vida a Excuses!, un espectacle desenfrenat que convida a la rialla i la reflexió.

Mònica Glaenzel, la conegudíssima Emma de Plats bruts, és aquí Begoña, la protagonista. La seva parella en escena és Jesús, és a dir, Jordi Sánchez. La notícia que ella està embarassada desperta els problemes a la parella i coincideix amb altres de nous que els duen una altra parella d'amics: ells són Joel Joan i Teresa Sánchez, que fan de Cristian i Susana. Els quatre joves duen una vida més o menys acomodada que es veu truncada per un possible gran canvi, que és la maternitat. La dificultat de prendre una decisió que trenqui amb la monotonia establerta els farà reflexionar sobre les vegades que han desitjat fer una cosa i no s'han atrevit a tirar-la endavant.

El director de l'obra, Pep Anton Gómez, els defineix d'aquesta manera: «Són amics amb personalitats molt diferents però que reaccionen de la mateixa manera davant el seu futur més immediat. Davant la possibilitat d'un canvi i de la necessitat de prendre una decisió aquests personatges reculen, s'autoenganyen i sempre troben una excusa per amagar el cap i no moure peces». Les conseqüències d'aquest comportament està aquí. Segons la companyia, aquesta és la cara més abobinable i miserable de l'ésser humà, una mostra de l'excusa en totes les seves formes i variants i una visió esbojarrada de la generació dels trenta amb les seves contradiccions i debats.

També accepten que, com diu Gómez, «potser parlem de coses que ens hem imaginat, potser tenim una mica massa de fantasia però qui ho cregui així hauria de recordar que, al final, la realitat sempre supera la ficció». L'espectacle és una coproducció del teatre Romea i la Companyia Kràmpack, formada el 1994 i que estrenà l'obra del mateix nom al Festival de Sitges, en què Jordi Sánchez guanyà el Premi especial de la Crítica a Barcelona. Un any després s'estrenà a la Ciutat Comtal i girà per Catalunya, València i les Balears, aconseguint més de 45.000 espectadors.