És fundada la Hansa alemanya (1241)

És fundada la Hansa o Lliga Hanseàtica de les ciutats comercials de l'Alemanya del nord-oest, en el cap de la qual es troba Lübeck. Aquesta organització té per objecte protegir el comerç de les ciutats alemanyes contra els pirates del Bàltic i defensar les seves franquícies contra els prínceps veïns. Els principals centres de la Hansa eren Hamburg, Bremen, Lübeck i Colònia i aquesta confederació política i comercial, que prosperà al llarg d'alguns segles i va estendre el seu comerç per tot Europa, nord d'Àfrica, Orient Mitjà... comptava, a finals de la XV centúria, amb setanta-quatre ciutats, posseïa estols de vaixells de tota mena, un exèrcit, un tresor i un govern particular. La marina de la Hansa havia, endemés, obtingut el monopoli del comerç del Bàltic. Disposava la lliga de consolats i establiments a tots els ports d'una certa importància, des d'Anglaterra fins a Novgorod, a Rússia. En el seg le XVI començà la seva decadència i el 1723 els seus ports eren oberts al comerç general, és a dir, a tothom. En la creació de la Hansa els mòbils polítics i la recerca de privilegis i monopolis eren bàsiques motivacions. Si en un començament només agrupava Lübeck, Bremen i Hamburg, amb el pas del temps s'ampliava a Wismar, Danzig, Riga, Visby i altres ciutats nòrdiques. A finals del segle XIV, després de la pau d'Stralsund, el 1370, amb Dinamarca, la Hansa arribava al cim del seu poder. Però havia de caure amb el descobriment d'Amèrica i l'obertura de noves rutes comercials en el segle XVI. Tanmateix, havent desaparegut la Hansa en el segle XVII, les ciutats de Lübeck, Hamburg i Bremen varen mantenir una forta associació comercial. Des del punt de vista sociològic, aquesta Hansa teutònica va contribuir al creixement de les ciutats de la seva zona i al naixement i consolidació d'una nova classe burgesa. En els manuscrits del segle XV apareixen il·lustracions de com eren aquelles ciutats hanseàtiques i el dibuixant, convertit en reporter gràfic d'aquell moment, ens mostra un port molt actiu, amb una casa de comerç on els mercaders discuteixen afablement els seus negocis, una munió d'obrers portuaris carregant i descarregant gèneres, una gran grua medieval de fusta, naus ancorades, llanxes curulles de productes que s'hi apropen... És a dir, centres mercantils, molt vitals i ben organitzats. La relació de Mallorca amb la Hansa degué ser important, ja que molts productes de l'Europa septentrional eren comercialitzats aquí, on la classe dels mercaders era nombrosa, tan nombrosa que un cronista, dirigint-se al rei, deia: «Dins la ciutat, Sacra Majestat, per lo menys stan e viuen com a nobles persones sus de mil persones, las quals tenen stat de barons e nobles, ço en temps antic no era, car fort pocs hi havia hòmens de stat, sinó grans mercaders ab grosos stats, ab grans crèdits que per tot lo món tenian, e axí aumentaren dit vostre regne».