Els simis reconquereixen Terra i pantalles

«El planeta dels simis» de Tim Burton, remake de la mítica pel·lícula, arrasa als cinemes americans

Mireia BalashPalma13/08/01 0:00

La crítica nord-americana ha denunciat d'El planeta dels simis de Tim Burton la pobresa intel·lectual i el tractament respecte al públic, considerat com un animalet domèstic. Ara bé, el film està batent rècords a les taquilles dels EUA i Tim Burton, el seu director, ha sabut despertar l'atenció dels cinèfils. Ja falta menys perquè aquest remake arribi a les pantalles espanyoles, només quatre dies. Mark Wahlberg, Helena Bonham Carter i Tim Roth substitueixen els que l'any 1968 començaren la saga del simis: Charlton Heston, Kim Hunter i Roddy McDowall.

La història d'uns astronautes que aterren en una terra dominada per les mones, on els humans són tractats com bèsties de càrrega, fou duita al cinema per primera vegada el 1968, gràcies a Franklin J. Schaffner. Avui dia és considerada una peça de culte i fou de les primeres superproduccions en el cinema de ciència-ficció. El guió es basa en la novel·la de Pierre Boulle El planeta dels simis. Una de les novetats de la nova versió de Burton és la fidelitat al llibre de Boule.

Burton, autor de Beetlejuice, Eduardo Manostijeras i Sleeppy Hollow, ha destacat sempre per la seva originalitat i la sobrietat dels seus films. Colors foscos, personatges esbojarrats i duals, paratges inusuals i música imaginativa caracteritzen bona part de les inconvencionals històries. El maquillatge és una de les principals diferències entre aquesta versió i les anteriors, El planeta dels simis (1968), Retorn al planeta dels simis (1970), Fugida al planeta dels simis (1971) i La rebel·lió dels simis (1972). Les mones de Burton són extremadament expressives i s'acosten a les faccions humanes. Se'ls veuen les dents i parlen per totes les parts de la cara.

Per aconseguir aquests efectes, obra de Rick Baker, els actors començaven la jornada a les dues i a les tres de la matinada. Se sotmetien a quatre i cinc hores de sessió de maquillatge i patien molt a l'hora de menjar: ho havien de fer amb palets xinesos. Els resultats, són més que visibles. Els actors també hagueren de passar per una escola de simis. El director volia assegurar-se que sabrien comportar-se com a tals i aconseguí que cadasdcú tragués la pròpia part de simi. Caminen com mones, mengen com mones i manegen les armes com ho farien aquest animals.