Edith Stein a Westerbork (1942)

Tal dia com avui Edith Stein estava detinguda al camp de concentració de Westerbork als Països Baixos esperant ser deportada definitivament a Auschwitz-Birquenau, on moriria a la cambra de gas tres dies després com tants d'altres màrtirs de l'Església Catòlica, en aquells anys tan durs i cruents. El juliol de 1942 els bisbes holandesos publiquen des de la trona de totes les esglésies una protesta conjunta, denunciant l'internament i les deportacions massives de jueus holandesos. En represàlia els nazis arresten també els jueus conversos. El dos d'agost es presenten al convent de carmelites descalces d'Echt amb l'ordre d'arrest de les jueves Edith i Rosa Stein. Tenen deu minuts per recollir les seves coses i acomiadar-se. Edith Stein agafa Rosa de la mà i diu: «Vine, anem-hi pel nostre poble». No deixa de ser des de la perspectiva actual com un contrasentit que en aquells mateixos moments els soldats espanyols de la División Azul suposadament defensors del catolicisme a ultrança lluitassin per ajudar Hitler en la seva campanya del front rus. No oblidem que de la derrota del Reich més prest que tard depenia poder salvar la vida de molts de conversos dels quals Edith Stein és el símbol en la conquesta aliada dels camps de concentració. El triomfalisme que des de la premsa espanyola es deixava sentir a favor del Reich en comunicats del «Gran Cuartel General del Fuhrer» ens demostren que la política mirada en conjunt era una paradoxa. Edith Stein neix cinquanta anys enrere al si d'una família alemanya israelita profundament religiosa. L'allunyament de la pràctica del judaisme i, passats uns anys, la conversió i noviciat d'Edith suposen un cop molt fort per a la mare de Judith, que mai no acabaria de veure clar el catolicisme de la seva filla. De 1911 a 1915 estudia a les universitats de Breslau i Göttingen i s'especialitza en filosofia el 1916 amb una tesi sobre l'empatia. Durant la Primera Guerra Mundial s'allista de voluntària com a infermera auxiliar a la Creu Roja, on la vida la copeja amb la seva càrrega de dolor i mort i la fa madurar a nivell humà. Entre 1916 i 1918 és assistent d'un dels seus professors d'universitat, que també serà famós per la seva obra filosòfica, Edmund Husserl. La mort d'un amic personal i company d'universitat li provoca la crisi espiritual que canviarà la seva vida per sempre. Es converteix al catolicisme i rep el baptisme i la primera comunió a l'església parroquial de Bergzabern. Durant uns anys exercirà de professora a Espira i Münster. El 14 d'octubre de 1933, en la vigília de la festa de santa Teresa de Jesús, Edith entra al convent de carmelites descalces de Colònia. L'any següent pren els hàbits i rep el seu nom de religiosa, que ella mateixa havia triat en record de santa Teresa de Jesús i sant Benet: Teresa Benedicta de la Creu. El 1938 fugirà a Holanda poc després de la Nit dels Vidres Trencats. Ella mateixa escriurà pocs anys abans: «Senyor, que passi el que Tu vols. Estic preparada! També encara que Tu no calmis mai els meus desigs el dia d'avui. El quan és Teu. El Teu Ara Etern serà una vegada meu. Fes que tot succeesqui segons Ta voluntat. Si Tu crides al sacrifici, ajuda també a l'acció. Fes que passi per alt completament el meu petit Jo, per tal que morta jo mateixa, només visqui per Tu.»