Baltasar Porcel recull en un volum les seves obres de narrativa breu

Segons explicà l'autor, «el més antic data del 1957; el més recent és de fa un mes». Entre mig queden, sobretot, peces realitzades entre els anys 1960 i 1975, «generalment de dos tipus: d'una banda, contes de tema mallorquí, que parlen sobre Andratx i rodalies, molts de semblants al que són les meves novel·les», apuntà Porcel; de l'altra, «un conjunt bastant extens de contes xinesos, escrits a la Xina entre els anys 1973 i 1976», entre els quals abunden les reflexions sentimentals i el motiu de les relacions amoroses.

Així mateix, indicà Porcel, es distingeixen les narracions més recents pel punt de grotesc que les impregna, fruit d'una mirada crítica envers la quotidianitat més immediata. Són, emperò, mirades molt puntuals, «visions d'un instant que no permeten més profunditat». I és que Porcel es manté fidel a l'apologia de la novel·la, com a gènere essencial, i dels novel·listes: «No hi ha punt de comparació entre novel·la i relat. Hi ha qui diu que Borges era un geni, però un geni petit; qui era un veritable geni era Tolstoi. El conte, com també els poemes, és un gènere menor».

Entre altres projectes imminents de l'autor es troba, així mateix, tot un seguit de traduccions de la seva obra a altres llengües: Cavalls cap a la fosca a l'alemany i al turc; L'emperador al francès; El cor del senglar a l'italià i l'anglès; i El mediterrani, en edicions de butxaca en castellà i francès, són les més destacades d'una llarga llista que garanteix la promoció exterior de l'autor.