Neix Alexander Fleming (1881)

Tal dia com avui neix a Loudoun, Ayshire, el bacteriòleg escocès Alexander Fleming, universalment famós per haver aïllat el Penicillium notatum, estretament relacionat amb la varietat comuna trobada, amb freqüència, en el pavell. Fleming pensà que aquella substància produïa algun compost que, en darrera instància, inhibia el creixement bacterià. Tal substància fou anomenada penicil·lina. Aleshores en va fer conreus i provà el desenvolupament de bacteris al seu entorn i alguns creixien però d'altres no es podien apropar a la penicil·lina. Aquesta, per tant, afectava uns gèrmens però no d'altres. Experiments posteriors demostraren la gran importància de la penicil·lina aplicada a les cèl·lules blanques de la sang. No afectava els glòbuls blancs i això era decisiu, és a dir, haver descobert una substància que era verí per a determinats bacteris per no així per a les cèl·lules humanes. En el moment d'aconseguir aquests resultats que eren tot un èxit, Fleming es trobava ja sense doblers. En arribar la Segona Guerra Mundial, el descobriment de noves substàncies bacterianes era de primera necessitat. Els soldats ferits esdevindrien milions. Aplicaren l'experiment de Fleming, és a dir, l'aïllament de la penicil·lina i ho posaren en pràctica a nivells industrials. La penicil·lina era el primer dels composts que Waksman anomenaria antibiòtics, això sense oblidar les sulfamides, possibles gràcies a la feina de Domagk, que sense ser antibiòtica pertany al grup dels medicaments meravellosos, com en diuen els científics. El full de mèrits de Fleming és, per altra banda, força eloqüent. Va fer estudis a la Kilmarnock Academy i, després de graduar-se, treballà a Londres en una companyia naviliera. Va haver d'exercir al llarg de cinc anys aquesta funció burocràtica que res tenia a veure amb la ciència. El 1902, però, va obtenir una beca i començà a estudiar Medicina a la Universitat de Londres. Va rebre el seu títol de metge el 1908.