L'Orquestra Simfònica protagonitza el Festival de Música de Bellver

TW
0

A l'incomparable marc del castell de Bellver, l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears ha ofert els quatre concerts setmanals del VI Festival de Música, patrocinat per l'Ajuntament de Palma amb el suport de la Fundació Pública de les Illes Balears per a la Música. Tant el contingut com la seva interpretació foren un èxit, ben reconegut pel nombrós públic que, el darrer dia, superà amb escreix l'aforament previst. En farem un resum.

El primer concert, dirigit per Grzegorz Nowak, contenïa la simfonia Incompleta de F. Schubert, la Suite Txeca d'A. Dvorak i la simfonia Júpiter de W. A. Mozart. És aquesta la més emblemàtica de les tres grans (nos. 39, 40 i 41) compostes l'any 1788, i també la darrera de totes (no com va dir algú que W.A. Mozart havia escrit «més de cent simfonies»). El segon concert començà amb una parafrasi del When I am laid in earth de H. Purcel escrita per P. Halffter-Caro (fill del compositor C. Halffter i de la pianista M. Caro) qui demostrà les grans qualitats de director amb aquesta i les altres obres.

La resta d'obres que integraren el programa d'aquest segon concert foren la simfonia Gallina de F.J. Haydn, l'Idil·li de Sigfried de R. Wagner i la superba simfonia núm. 9 de D. Xostakovitx. El tercer concert, dirigit per Samuel Wong, contenïa la suite Holberg d'E. Grieg, seguida per les simfonies núm. 6 de F. Schubert i núm. 4 de L.v. Beethoven. Obres en què es pot comparar l'estil grandiós del mestre de Bonn amb el més recollit del seu hereu; les bellíssimes línies melòdiques del segon amb les melodies no lineals (síncopes, disgregacions temàtiques, ritmes) insuperables del primer.

El quart i darrer concert vingué a ser l'apoteosi de la sèrie. El Concert per a clarinet de W.A. Mozart KV 622, escrit a les portes de la mort, fou ben interpretat pel nostre Pascual Martínez, digne deixeble de son pare. Del mateix autor escoltàrem la Missa de la coronació (utilitzada a les cerimònies de Leopold II i Francesc I, i no de la Verge Maria de Plain com indicava el programa); ben dirigida per Gary Garden que dugué el seu cor d'Estocolm, juntament amb les encertades interpretacions de Nadia Kuprina, Elisenda Cabero, Antonio Aragón i Carles López. Amb una Orquestra Simfònica a l'altura de les millors simfòniques del món, aquest VI Festival de Música al Castell de Bellver fou merescudament coronat, mai millor dit, per una Missa de Coronació.