Quasi tots els comentaris de la premsa giren entorn de la temptativa frustrada de matar el cap del Govern, general Primo de Rivera, que es trobava de visita a Barcelona. Diu un diari: «En sortir de Barcelona, i molt a prop de l'estació de França, l'automòbil que conduïa el president del Consell, el capità general i el senyor Àlvarez de la Campa, fou abordat per un individu. Aquest, un home alt, magre, de devers trenta anys, travessà ràpidament la plaça de Palau, empunyant una navalla punyal completament nova, i la llançà fortament sobre el tauler lateral dret, on restà clavada.
El general Primo de Rivera manà aturar el cotxe i examinà l'arma, que entregà a un agent de policia, i de seguida va reprendre el seu camí. Abans d'això, el cotxe era envoltat per una munió de curiosos que cridaren visques al general. L'agressor era detingut i es tracta de Domingo Masachs Torrente i és natural de Barcelona, de trenta-quatre anys d'edat. L'abril del 1920, un consell de guerra el condemnà a sis anys i un dia de presidi major per insultar les forces armadesm i havia sortit de la presó, després de complir la condemna, el passat sis d'abril. Ja havia estat empresonat abans d'això per flastomador».
La notícia no resultava, però, estranya a quasi ningú. El mateix agressor havia passat pels rigors de la política riverista i els odis contra el dictador eren molts i grans. Des d'un començament va tenir en contra els polítics liberals, els estudiants i la majoria dels intel·lectuals. El fet de suprimir la Mancomunitat de Catalunya el 1925 li portà també l'aversió de la burgesia catalana. A poc a poc havia de perdre el suport de les forces socials que el dugueren al poder, és a dir, els empresaris, els terratinents, els burgesos. Els industrials es queixaven, per exemple, de l'intervencionisme econòmic del Govern i les excessives despeses en obres públiques. Una part de l'Exèrcit li girà l'esquena i, fins i tot, el rei, que tenia por de veure's relacionat amb aquella creixent ona antipopular, el defugia. Dos anys després d'aquest atemptat, el general havia de fer front al complot militar de Sánchez Guerra i a la greu crisi produïda per la caiguda de la pesseta. En comprovar que l'Exèrcit no estava ja de part seva, el 1930, dimití. Es retirà a París i morí allà. El seu full de serveis militar era més que eloqüent: Cuba, les Filipines, el Marroc. Llavors, el cop d'Estat, el 1923, contra el Govern de Madrid. Vergonyosament, el rei es prestà al joc antidemocràtic i això va permetre al militar suspendre la Constitució, dissoldre les Corts, crear un directori militar... Va dir que els seus objectius, que volia cobrir en només tres mesos, eren els de restablir l'ordre i acabar amb una Administració corrupta. Però no fou cosa de tres mesos sinó de set anys, i en lloc d'enfortir la monarquia la fa afeblir més.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.