'El llac dels cignes' inaugura la sisena Temporada de Ballet a l'Auditòrium

Amb vestuari del modista valencià Francis Montesinos i escenografia de Ricardo Reymena, la ballarina es mostrà del tot convençuda que la versió «agradarà molt». La lleugeresa del vestuari de Montesinos ha permès, segons Alonso, subtils modificacions de la coreografia clàssica. «Qualsevol aspecte, per insignificant que sembli, influeix molt en els ballarins. Quan una persona balla amb sentit interior de projecció tot l'afecta, tant allò que és positiu com negatiu, i portar un vestit o l'altre també hi influeix. Aquest és un fet del qual en moltes ocasions ni els mateixos artistes no són conscients». Referint-se a El llac dels cignes, i sense saber explicar-ne el perquè, l'artista afirmà que «és el ballet clàssic que més es demana anem on anem. Es tracta d'una història humana d'amor que «fascina» el públic».

Amb tota la força de qui fou gran deessa de la dansa clàssica mundial, l'artista aprofità l'avinentesa per fer una defensa del ball clàssic definint-lo com «allò que el temps ha posat a prova i encara manté vigent. A partir d'aquí, «la nostra obligació és enriquir aquestes peces» en el sentit de preservar-les. «No es pot agafar un gran clàssic i girar-lo al revés, i tampoc no es pot observar una pintura al revés, jo almanco m'mestim més veure-la com pertoca», reivindicà. Alonso manifestà el seu respecte per la dansa contemporània perquè «només hi ha un tipus de dansa», que pot ser «bona o dolenta», però puntualitzà que «no pel fet de ser moderna ha de ser necessàriament bona. Jo si desitjàs fer un Llac dels cignes renovat no podria competir amb el clàssic», va concloure.