Més sobre els contrabandistes de mòmies

Cal dir que aquella policia no havia estat tampoc gaire dolça. El pobre home, en el moment de parlar amb els arqueòlegs, mostrava ferides o cremades en els peus i les mans. Això indignà Maspero i el seu ajudant, que protestaren de la brutalitat de les forces de l'ordre. I tanmateix sabien que Rassul, refugiat en el seu silenci, era culpable. El jutge d'Instrucció insistí en un nou interrogatori, però res no aconseguí. Passats uns dies, de cop i volta, com si tingués escrúpols de consciència, Rassul parlà. Va dir que ell era d'un poble anomenat Journah i que pertanyia a una família de saquejadors de tombes, un «ofici» que passava de pares a fills. Havien organitzat una xarxa de venda, la qual cosa els permetia viure dins una certa riquesa. Els contrabandistes juraven sobre «la barba del Profeta» no confessar mai el seu delicte i no dir a ningú el lloc de les troballes. Així i tot, amb les dades que pogueren treure al detingut, Brugsch es posà en camí vers la vall de ls Reis acompanyat per aquell. Rassul li mostrà l'entrada d'una tomba, entre dues grans roques. Hagueren de descendir per un pou vertical d'onze metres i continuar, llavors, per un passadís de seixanta, amb el qual trajecte arribaven a una cambra de vuit metres quadrats. En aquella cambra sepulcral hi havia poca cosa. Però rere de tots aquells vestigis mortuoris hi havia la boca d'un altre passadís. En aquest cas varen recórrer vuitanta metres, sense més llum que la d'unes espelmes. Ja en el mateix passadís hi havia algunes estàtues i, per terra, caixes plenes de ceràmiques i estatuetes. Entraren, després, a una gran cambra. Molt emocionat, Brugsch es trobà al davant d'un tresor arqueològic i artístic de primer ordre: hi havia sarcòfags, mòmies, pedres tombals, joies. Tot examinant cada racó, Brugsch desxifrà els noms d'Amenofis I, Tuthmosis II, Amosis I, Tuthmosis III, Teti I i Ramsès II. Malgrat sentir-se malament, l'arqueòleg, ja amb manca d'oxigen i sota una calor insuportable, va romandre dins la tomba molt temps, observant les peces. El dia següent, va conduir tres-cents àrabs fins a la tomba, els quals, vigilats per un cordó de policia, la buidaren. El botí era immens: trenta-dos sarcòfags amb les seves mòmies de reis, reines, alts dignataris i grans sacerdots. Mòmies sense caixa. Caixes i més caixes plenes dels més variats objectes: miniatures, terrisses, cistells de fruita, carn de bou embalsamada, copes de vidre de colors, la mòmia d'una daina... Mohamed Rassul fou gratificat amb cinc-cents mil francs per haver dit, finalment, on el tresor es trobava.