Un dia abans que rebi el vistiplau de part del Consell de
Govern, el conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, i el
director General de Cultura, Pere Muñoz, presentaren ahir
l'avantprojecte de llei de cultura popular i tradicional, creada
amb vocació de prestigiar aquesta cultura tan «representativa de la
identitat i costums dels pobles», explicà Pons, «i això ja és
suficient per justificar-la».
El conseller diferencià la cultura popular tradicional amb el
que s'anomena cultura de masses, difosa a través dels mitjans de
comunicació, com seria un concert o una exposició. «La cultura
popular tradicional ha estat elaborada pel poble al llarg dels anys
i desenvolupada en els àmbits rurals. El més important és que, un
cop desaparegut aquest tipus de vida, les tradicions han continuat
existint i manifestant-se en àmbits més urbans», declarà Pons. I
com a exemple cità la festa dels Moros i Cristians, que se celebrà
ahir a Pollença, un fet històric ocorregut el segle XVI que
continua aplegant centenars de persones allà on es realitza per la
seva espectacularitat.
Muñoz també féu referència a la memòria col·lectiva que
significa aquesta manifestació cultural. També recalcà que
l'avantprojecte és curt, només dotze articles, perquè «la intenció
és molt clara: promoure o protegir aquestes tradicions». També
desitgen que festes com la del ball dels Cossiers o Moros i
Cristians es declarin d'interès cultural.
Singularitat
Amb aquesta llei, Balears seria la segona comunitat autònoma que
millor protegeix legislativament aquest tipus de tradicions després
del Principat. Els polítics consideren que formen part d'aquestes
manifestacions la música, els balls, la indumentària, els oficis,
els rituals, la literatura, les representacions teatrals i la
gastronomia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.