Contrabandistes de mòmies (1881)

Vers el 1880, uns professors descobriren a casa d'un antiquari unes estatuetes i un taüt que contenia una mòmia. Eren objectes egipcis autèntics, però fou impossible saber com havien pogut acabar en un mercat d'antiguitats. La cosa fou investigada per Baton, un nord-americà. No era egiptòleg, però sí un gran col·leccionista d'antiguitats. Un dia, en un dels barris de Tebes, comprà un papir de rara bellesa. En tornar a Amèrica, després d'haver passat secretament tan valuós objecte per la duana, havent arribat a ca seva, consultà un especialista. Aquest li va dir que el papir era d'època, molt rar i extraordinàriament útil, puix contenia informacions sobre els temps antics que eren ben d'agrair pels historiadors. Aquell especialista va escriure, aleshores, al professor Gaston Maspero, director del Museu del Caire, el qual es posà molt content en saber que el museu podria disposar d'un document de tanta importància. Mentre tal dia com avui, aquell tal Baton denunciava l'existència d'una xarxa de contraban d'antigues peces de la civilització egípcia que es podien datar en dos mil dos-cents anys abans de Crist, es trobava més i més freqüentment, en el mercat negre de l'egiptologia, amb tresors d'aquell tipus, sense que ningú no en pogués esbrinar el proveïdor. Els professors i investigadors implicats en aquell cas començaren a parlar del «Gran Desconegut», de l'home X, que coneixia jaciments secrets en una abundància mai no sospitada. Maspero, molt preocupat pel que passava, afirmà que molts d'aquells objectes pertanyien a la XXI dinastia, de la qual la ciència ho ignorava, pràcticament, tot. Observant tot un conjunt d'aquelles antiguitats precioses s'arribava a la conclusió que en un noranta per cent procedien de la mateixa tomba. Els arqueòlegs feren mil càlculs per saber on es podia trobar aquella tomba i qui la podria haver descoberta. Eren robatoris del moment o de molts anys abans? Aquestes preguntes, encara sense resposta, posaren en marxa la Policia egípcia. Però al marge d'aquesta, tanmateix fou Maspero, segons conta l'historiador Otto Neubert, qui va voler emprendre una acurada investigació pel seu compte. Tot seguint les seves instruccions, envià un dels seus ajudants als mercats de Tebes, dissimulant que era arqueòleg, es va fer passar per un ric col·leccionista. Li donaren l'adreça d'un hotel i allà es trobà amb el mercader del papir, al qual comprà alguns petits objectes, que pagà generosament, amb propines afegides. Li plogueren, aleshores, els mercaders de coses antigues. Amb això, un negociant li va oferir una estàtua que tenia devers tres mil anys i havia estat treta d'una tomba de la segona dinastia. No mostrà un gran interès, criticà l'obra d'art i digué que potser no era autèntica. El negociant, aquell mateix dia, el convidà a anar a veure el seu proveïdor, un àrab molt ric, que li demostraria que tot aquell material era, veritablement, de tan notable antigor.