Mor sant Ignasi de Loiola (1556)

Segons els historiadors, l'orde dels jesuïtes arribà a ser molt poderosa i, malgrat les persecucions de què fou sempre objecte, conservà tota la seva força. Suprimida per Climent XIV el 1773, fou restablerta per Pius VII el 1814. A començaments del segle XIX comptava l'orde dins les seves quaranta-nou «províncies» amb prop de vint-i-tres mil membres. Fidels al llibre redactat per sant Ignasi, el 1540, titulat Les Constitucions dels Jesuïtes, el 1540, han estat aquests religiosos sinònim d'aprofundiment acadèmic i altíssim nivell intel·lectual. Jeroni Nadal, mallorquí, de Palma, ingressà en la Companyia el 1545, és a dir, en els seus començaments i en vida de sant Ignasi i comunicà als seus companys el gran interès que tenien algunes persones d'aquí a veure fundada una casa dels inyiguistes, que és com aleshores i popularment eren coneguts aquells homes de religió. Fou, però, el 1561 quan arribaven a Mallorca els primers cinc jesuïtes fundadors del col·legi de nostra senyora de Monti-sion. Els assignaren la capella d'aquest nom, Monti-sion, que havia estat la sinagoga dels jueus, reformada en petit temple cristià.

El 1562 començaven a fer classes a l'Estudi General de Mallorca i ja la seva presència es va fer habitual, tan habitual que, fins i tot, s'hi va fer un sant, sant Alonso Rodríguez, que és patró de Mallorca i presenta, a més d'una vida de santoral prou documentada, el màgic llegat de les llegendes populars. Parlant de l'església de Monti-sion, autèntic tresor barroc, diu Magdelaine Parisot que «el portal data del 1633 i és, amb les seves columnes, nínxols, decorats salomònics, un tipus perfecte de barroc. Als costats de la Mare de Déu hi figuren les estàtues de sant Ignasi i sant Francesc Xavier. A l'interior, són d'admirar les pintures de la volta amb escenes dels sants jesuïtes i els diversos altars de fusta daurada, entre els quals, a la dreta de l'altar major, hi ha el de la capella de sant Alonso Rodríguez que fou porter del convent...»