Mor a Roma Ignasi de Loiola, fundador de l'orde dels jesuïtes,
nascut en el castell de Loiola, Guipúscoa el 1491. La seva festa se
celebra, des d'aquell temps, tal dia com avui. La seva orde té i ha
tingut una gran importància a Mallorca, i es produïren fins i tot
avalots populars quan expulsaren dels jesuïtes. El papa aprovà la
Companyia de Jesús el 1540 i Ignasi en fou elegit general per
unanimitat dels seus companys el 1541. L'objectiu fundacional era
la conversió dels heretges i el servei de la religió. Sempre una
orde més militant que contemplativa, afegiren als tres vots
monàstics ordinaris, el d'obediència al papa. Dividits en novicis,
coatjutors espirituals i professos, estan governats per un
general.
Segons els historiadors, l'orde dels jesuïtes arribà a ser molt
poderosa i, malgrat les persecucions de què fou sempre objecte,
conservà tota la seva força. Suprimida per Climent XIV el 1773, fou
restablerta per Pius VII el 1814. A començaments del segle XIX
comptava l'orde dins les seves quaranta-nou «províncies» amb prop
de vint-i-tres mil membres. Fidels al llibre redactat per sant
Ignasi, el 1540, titulat Les Constitucions dels Jesuïtes, el 1540,
han estat aquests religiosos sinònim d'aprofundiment acadèmic i
altíssim nivell intel·lectual. Jeroni Nadal, mallorquí, de Palma,
ingressà en la Companyia el 1545, és a dir, en els seus
començaments i en vida de sant Ignasi i comunicà als seus companys
el gran interès que tenien algunes persones d'aquí a veure fundada
una casa dels inyiguistes, que és com aleshores i popularment eren
coneguts aquells homes de religió. Fou, però, el 1561 quan
arribaven a Mallorca els primers cinc jesuïtes fundadors del
col·legi de nostra senyora de Monti-sion. Els assignaren la capella
d'aquest nom, Monti-sion, que havia estat la sinagoga dels jueus,
reformada en petit temple cristià.
El 1562 començaven a fer classes a l'Estudi General de Mallorca
i ja la seva presència es va fer habitual, tan habitual que, fins i
tot, s'hi va fer un sant, sant Alonso Rodríguez, que és patró de
Mallorca i presenta, a més d'una vida de santoral prou documentada,
el màgic llegat de les llegendes populars. Parlant de l'església de
Monti-sion, autèntic tresor barroc, diu Magdelaine Parisot que «el
portal data del 1633 i és, amb les seves columnes, nínxols,
decorats salomònics, un tipus perfecte de barroc. Als costats de la
Mare de Déu hi figuren les estàtues de sant Ignasi i sant Francesc
Xavier. A l'interior, són d'admirar les pintures de la volta amb
escenes dels sants jesuïtes i els diversos altars de fusta daurada,
entre els quals, a la dreta de l'altar major, hi ha el de la
capella de sant Alonso Rodríguez que fou porter del convent...»
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.