TW
0

Mor a Roma Ignasi de Loiola, fundador de l'orde dels jesuïtes, nascut en el castell de Loiola, Guipúscoa el 1491. La seva festa se celebra, des d'aquell temps, tal dia com avui. La seva orde té i ha tingut una gran importància a Mallorca, i es produïren fins i tot avalots populars quan expulsaren dels jesuïtes. El papa aprovà la Companyia de Jesús el 1540 i Ignasi en fou elegit general per unanimitat dels seus companys el 1541. L'objectiu fundacional era la conversió dels heretges i el servei de la religió. Sempre una orde més militant que contemplativa, afegiren als tres vots monàstics ordinaris, el d'obediència al papa. Dividits en novicis, coatjutors espirituals i professos, estan governats per un general.

Segons els historiadors, l'orde dels jesuïtes arribà a ser molt poderosa i, malgrat les persecucions de què fou sempre objecte, conservà tota la seva força. Suprimida per Climent XIV el 1773, fou restablerta per Pius VII el 1814. A començaments del segle XIX comptava l'orde dins les seves quaranta-nou «províncies» amb prop de vint-i-tres mil membres. Fidels al llibre redactat per sant Ignasi, el 1540, titulat Les Constitucions dels Jesuïtes, el 1540, han estat aquests religiosos sinònim d'aprofundiment acadèmic i altíssim nivell intel·lectual. Jeroni Nadal, mallorquí, de Palma, ingressà en la Companyia el 1545, és a dir, en els seus començaments i en vida de sant Ignasi i comunicà als seus companys el gran interès que tenien algunes persones d'aquí a veure fundada una casa dels inyiguistes, que és com aleshores i popularment eren coneguts aquells homes de religió. Fou, però, el 1561 quan arribaven a Mallorca els primers cinc jesuïtes fundadors del col·legi de nostra senyora de Monti-sion. Els assignaren la capella d'aquest nom, Monti-sion, que havia estat la sinagoga dels jueus, reformada en petit temple cristià.

El 1562 començaven a fer classes a l'Estudi General de Mallorca i ja la seva presència es va fer habitual, tan habitual que, fins i tot, s'hi va fer un sant, sant Alonso Rodríguez, que és patró de Mallorca i presenta, a més d'una vida de santoral prou documentada, el màgic llegat de les llegendes populars. Parlant de l'església de Monti-sion, autèntic tresor barroc, diu Magdelaine Parisot que «el portal data del 1633 i és, amb les seves columnes, nínxols, decorats salomònics, un tipus perfecte de barroc. Als costats de la Mare de Déu hi figuren les estàtues de sant Ignasi i sant Francesc Xavier. A l'interior, són d'admirar les pintures de la volta amb escenes dels sants jesuïtes i els diversos altars de fusta daurada, entre els quals, a la dreta de l'altar major, hi ha el de la capella de sant Alonso Rodríguez que fou porter del convent...»

Miquel Ferrà i Martorell