Miquel Ferrà i Martorell30/07/01 0:00
TW
0

Neix a Greenfield Village, Michigan, Henry Ford, el famós industrial nord-americà. De jove va fer feina de pagès però al cap de poc temps ja no s'interessava per les tasques del camp. Només mereixien la seva atenció aquelles coses que es podien fer amb maquinària. Aquella vocació va créixer i als setze anys era aprenent de mecànic. D'aquí als estudis. Aprengué, doncs tot el que podia aprendre, en aquell temps, dins les seves possibilitats i arribà a ser enginyer d'una companyia de subministrament de llum elèctrica. Si la seva formació acadèmica era només de caràcter professional, tenia, dins les empreses, la virtut de saber comandar els treballadors i treure el màxim profit de la feina.

Va construir el primer automòbil el 1893, que tenia dos cilindres, i amb el qual va recórrer, per a admiració de tothom, mil milles. El va vendre per dos-cents dòlars i seguí treballant. El 1899 fundava una companyia per fabricar els automòbils que ell mateix dissenyava. Creà la línia de muntatge o cadena, per peces fabricades en sèrie. Dins aquest sistema, cada home, al llarg de la línia de producció, estant dempeus, feia només una tasca. Aquesta manera de fabricar, que feia més barates les despeses de construcció, posava l'automòbil a l'abast d'un home de classe mitjana. El cotxe, mogut per motor d'explosió, que emprava benzina com a carburant, en una època en què els pous de Texas i d'altres llocs dels Estats Units proveïen en quantitats els hidrocarburs, significava tota una revolució en el viure de la gent nord-americana. La revolució de Ford era, per dir-ho d'alguna manera, la «segona revolució industrial», imitada per tots els països, fins i tot, els de l'Est, la Unió Soviètica. Ford representava el capitalisme nord-americà però la feina no té pàtria, la tècnica tampoc i menys encara, la indústria, en general. Els mètodes tecnològics del capitalisme «Ford» eren rebuts molt bé a les factories comunistes. Henry Ford morí a Dearborn, Michigan, el 7 d'abril de 1947 i representa, igualment, l'esforç personal d'un home humil, amb grans idees, que aconsegueix ser un gran personatge dels negocis. No li llevem els mèrits.

Arrodonint les dades històriques, recordem que després que Ford creàs el seu primer automòbil, el 1892, Krebs inventà el motor de benzina més semblant en els seus punts bàsics a l'automòbil actual (és a dir, canvi de marxes, embragatge, frens de pedal, acceleració). Entre 1896 i 1897, a Alemanya, França, Anglaterra i Estats Units, s'intensificaren els treballs destinats a millorar els models antics.

Això fa que no es pugui considerar l'automòbil com a creació d'un sol inventor, sinó més aviat com a fruit dels esforços d'un conjunt d'individus que han deixat els seus llinatges com a sinònim de qualitat industrial: Daimler, Benz, Ford, Panhard, Royce, Maxwell i altres que vingueren després amb noves idees i nous dissenys en una cursa creativa que encara avui segueix.