Miquel Ferrà i Martorell29/07/01 0:00
TW
0

Estant a Tunis vaig visitar els cementiris dels combatents morts en la Segona Guerra Mundial sobre el territori d'aquell país. Una immensa filera de tombes blanques per mostrar a les generacions com la jovenesa embeguda en les idees i revenges dels adults més madurs que formen els governs i que van al compàs de les músiques econòmiques, extermina un altra part de la jovenesa. Els soldats alemanys de l'Afrika Korps, amb els seus uniformes de caràcter tropical i aventurer, eren detinguts a l'Alamein per les tropes angleses i aliades sota el comandament del mariscal Montgomery. L'Alamein, on també hi ha un cementiri de caiguts de grans proporcions, és una localitat costanera d'Egipte a uns cent quilòmetres al sud-oest d'Alexandria. Els combats entorn d'aquesta població duraren fins al 8 novembre d'aquell mateix any, però tanmateix fou precisament en aquell mes de juliol quan els soldats, fins aleshores victoriosos sobre les sorres nord-africanes, sota el comandament del mariscal Rommel foren frenats de manera definitiva... Amb aquella contraofensiva britànica començava una ambiciosa planificació de reconquesta: un desembarcament aliat al Marroc i a Algèria que determinaria l'evaquació alemanya d'Àfrica, aconseguida finalment el maig de 1943. Molts tancs d'aquelles divisions «Panzer» quedarien mig enterrats en el desert, com un símbol, prou eloqüent de com la sorra pot vèncer les màquines, de com el desert de Líbia, Algèria o Tuníssia també s'apuntà la seva petita victòria. Un dels escriptors més significats d'aquella zona, l'egipci Naguib Mahfuz, ens explica en un dels seus relats aquest poder que el desert exerceix sobre l'home: «Ens envoltava per totes bandes el desert sense fi. Corria un oratget refrescant malgrat les calors de juliol. Arribàrem al port d'al-Adabiya al capvespre. Els nostres ulls restaren pendents, una llarga estona, del vaixell ancorat en el moll, però aviat continuàrem entre rengles de soldats, caixes de queviures i municions. Un guia ens va conduir al Centre d'Expedició. Fetes les presentacions entre l'oficial i nosaltres, ens vàrem asseure a esperar.

Aquell oficial movia soldats i funcionaris amb dits, celles, nas i llavis, parlant per una dotzena de telèfons, sondejant-los amb la mirada cada vegada que passava pel nostre costat, somrient i movent el cap, convidant-nos a demanar tot el que volguéssim...»

Montgomery. Rommel. Els homes amb salacot al cap. El sol inclement. La sorra bullent, immensa. Els motors que es cremen, fan fum i deixen de funcionar. Els homes, esgotats sota els raigs solars, també. L'Alamein serà una tomba. I l'antiga Cartago, tan plena de morts antics, també serà una tomba moderna de la Segona Guerra Mundial.