Fermín Galán és destinat a l'Àfrica (1918)

Miquel Ferrà i Martorell25/07/01 0:00

Fermín Galán és destinat al Regiment d'Infanteria Guipúscoa, número 53 i s'integra a la unitat destacada al Marroc. Passa sis anys a terres africanes, tres a la Policia indígena de Ceuta, un en els serveis jalifians de Tetuan i un altre a la Legió. Però, com és sabut, tots aquests mèrits militars li serviran de poc al final de la seva tràgica història. Recordem qui era Fermín Galán. Nascut el 1899, aquest militar republicà, participà el 1926 en una conjura contra Primo de Rivera, acció que li costà la degradació i l'empresonament a Montjuïc. Alliberat el 1930 i havent recuperat el seu grau de capità, aquell mateix any se sublevà a Jaca i proclamà la República, amb l'ajut del també capità García Hernández. Amb tot i això, aquell moviment no va rebre el suport esperat i els dos principals sublevats foren fets presoners, sotmesos a consell de guerra sumaríssim i afusellats.

Però tornem a l'Àfrica, on aquell esperit, rebel contra la Dictadura i també contra la Monarquia, hi va romandre del 1918 al 1924, quan la guerra contra Abd-el-Krim era decisiva i quasi desesperada. Aquell cabdill moro tenia un exèrcit de vuitanta-mil homes i havia organitzat la República del Rif. Un coronel soviètic, Sergi Kuguschev l'ajudava a crear un cos d'artilleria. Un tècnic alemany, Josep Klemms, instruïa els soldats en el maneig de les peces.

I un anglès, Charles Gardiner projectava crear un banc exterior per canalitzar els recursos de tota aquella tropa. Heus aquí com el diari, besavi del que teniu entre les mans, explicava el que s'esdevenia en una d'aquelles jornades bèl·liques, molt seguides pels lectors mallorquins: «Noves de Larache diuen que el Raisuni es troba assetjat. Es retrà finalment? Un aparell Bristol bombardeja els aduars rifenys.
Els indígenes han entregat a Dar-Drius dos desertors de la Legió . En un barranc proper a Sengangan s'han trobat ossos humans i un bon nombre de guerreres pertanyents a soldats del Regiment de Melilla. Un periodista que ha servit en el Tercio Extranjero ha publicat una crònica de guerra, on relatava l'afusellament d'un soldat sense sumari previ. Sobre aquest fet ha obert una investigació el jutge tinent coronel d'Enginyers Alfredo Moreno. S'ha pogut rescatar el patriarca moro Sidi Ali Selami, de vuitanta anys, ministre de Beneficència mora, el qual fou capturat pels guerrillers de Hamid Luccan. Per al rescat, la seva família ha hagut de pagar set-mil duros. A la platja de Mar Chica ha mort ofegat un home de la Quarta Ambulància de Sanitat, el llinatge del qual és Barbeito. Han sortit vers Alhucemas els submarins Peral, B-1 i B-3 escortats pel torpediner 22 i seguits pel cuirassat España. Alguns esquadrons de llancers del príncep han entrat en acció al Marroc...». Notícies telegràfiques.