Julio Iglesias: «Tenc poc talent, convé que la inspiració em trobi treballant»

"Què ens oferireu a Mallorca? 
"Serà un recital molt divers. Cantaré de tot, des dels temes del meu nou disc fins a les cançons de sempre.

"És símptoma d'alguna cosa el fet d'interpretar temes que tenen tants d'anys? 
"Primer, que un té una extensa carrera, i segon, que la gent se'n recorda del que has fet. És un bon senyal. Els pintors tenen èpoques i cicles i totes són recordades. Una de les coses que més m'emocionen és veure joves de 20 anys cantant cançons que, quan les vaig compondre, encara no havien nascut.

"Parlau-nos de «Noche de cuatro lunas».
"És un àlbum de passada. Quan el vaig acabar em semblava bo, però avui no és un disc del qual em senti satisfet. No és un àlbum de referència. Tenc 75 discs publicats i no poden ser tots de referència. Per això dic que és de passada.

"No és habitual escoltar un artista dir això del seu darrer disc, que està promocionant.
"Per què no ho he de dir si ho sent així? El títol és el millor del disc. El que passa és que és un treball en el qual he intervingut poc. Hi han col·laborat quatre productors i jo no hi he participat. A mi m'agrada prendre part dels discs per equivocar-me jo.

"En el disc cantau «Corazón partio», d'Alejandro Sanz. Competiu pel concert de l'estiu però teniu una gran amistat.
"No competim en absolut. Alejandro és com el meu germà petit. És un ésser generós, amable, bo. Com a professional és un artista excepcional.

"Creis que vos mereixeu l'èxit que heu aconseguit? 
"L'èxit no es mereix, se cerca. L'èxit el mereix el treballador que ha de treure endavant una família amb set fills.

"Però algun secret tindrà Julio Iglesias per dur més de 30 anys en el punt més alt del panorama musical.
"Si sabés el secret de l'èxit no estaria fent aquesta entrevista, perquè no seria necessari. Supòs que l'èxit està a aixecar-se més prest que els altres i colgar-se més tard. Treballar molt i estar obert a tot. També compta la inspiració que, a mi, que tenc poc talent, m'arriba poc i convé que quan això passi em trobi treballant. L'èxit és una fórmula màgica que si els artistes fòssim sincers diríem que és molt selectiva i privilegiada.

"Des que el 1968 la cançó «La vida sigue igual» vos llançà a la fama, ha canviat molt la vostra vida? 
"Tenc molts menys cabells, som major i em cans més. Però sobretot el que més em molesta és que tenc menys temps. Però jo som el mateix, són les coses que m'envolten les que m'han fet canviar, les circumstàncies de les quals parlava Ortega i Gasset. Quan surt a l'escenari som conscient que m'enfront a un públic que ha pagat per comprar una entrada. Quan puig a l'escenari em sent estimat. Més que estimat, privilegiat.