Miquel Ferrà i Martorell24/07/01 0:00
TW
0

Mor a High Wycombe, Buckinghamshire, Gran Bretanya, el químic escocès (Glasgow, 1852), William Ramsay, Premi Nobel 1904 per haver descobert els gasos inerts, i de manera especial l'argó, que és un gas simple, inodor, incolor, de símbol Ar i pes atòmic 39'95. Diu Isaac Asimov, escriptor que ha estudiat aquesta figura de la ciència, que «Ramsay fou un home de coneixements molt amplis en les diverses branques del saber. Durant la seva jovenesa es va interessar en la música i els idiomes, després en matemàtiques i ciències. Era, a més d'això, afeccionat a l'esport; i destacava en tot allò on prenia part. Era un bufador de vidre de primera qualitat. Fabricà, ell mateix, quasi tots els aparells que després va fer servir per manipular els gasos que li donaren la fama...».

William Ramsay estudià química a Alemanya i fou deixeble del famós Bunsen. El 1873 obtenia el seu doctorat a la Universitat de Tubinga i el 1880 era nomenat professor de química en la de Bristol i el 1887 en la de Londres. Però la seva principal inspiració vingué el 1892 quan s'interessà vivament pel problema plantejat per Rayleigh en relació amb el nitrogen.

«El problema de Rayleigh era que el nitrogen que obtenia de l'aire resultava una mica més dens del que aconseguia dels seus composts». Ramsay havia estudiat les experiències de Cavendish, que cent anys abans havia combinat el nitrogen de l'aire i l'oxigen, de la qual cosa es desprenia una bombolla d'aire que podia ser el vestigi d'algun gas més feixuc que el nitrogen que no es combinava amb l'oxigen. Ramsey repetí l'experiment amb l'avantatge de disposar de l'espectroscopi de Kirchhoff. Ramsay encalentí aquell gas, estudià les ratlles que produïa i va veure que aquestes no s'ajustaven a cap dels elements coneguts. Era un gas nou, més dens que el nitrogen i existeix, dins l'atmosfera, en un percentatge de l'u. Comprovà que era inert, que no es combinava amb cap altre element i que, per tant, hauria de tenir la valència «zero».

Li havia de posar nom i aquest nom fou «argó», de la paraula grega que vol dir «inert». El 1898 liquà l'argó i el fraccionà amb molta cura. Al cap de més d'un any de feina havia aconseguit quinze litres del gas, que sempre amb la col·laboració de Rayleigh, liquaren i bulliren. La primera fracció contenia un nou gas molt lleuger que anomenaren neó (nou, en grec) i les fraccions finals indicaven la presència d'altres dos gasos pesants, desconeguts fins aleshores, als quals posaren per nom «criptó» (que significa «amagat») i «xenó», que vol dir «estranger». Anys després, Dorn descobria el darrer gas «inert», que anomenaren «radó» i Ramsay fou l'encarregat de pesar-ne una petitíssima quantitat. Determinà el seu pes atòmic i des de llavors, la química, pogué tancar, o obrir, segons com es miri, el capítol dels gasos «inerts».

Afegirem, anecdòticament, que els guionistes de l'heroi del còmic Superman, tot obrint el gènere, avui tan de moda, dels «superherois, inventaven el 1938 un personatge, amb poders extraterrestres, que procedia del planeta Kripton. I és que si els gasos naturals no tenen límits, l'imaginació humana, tampoc.