TW
0

La idea és tan simple, tan òbvia, que molts gestors culturals es congratularan d'haver-la feta seva en alguna ocasió, malgrat que no l'hagin duita a la pràctica. Es tracta, planerament, d'entendre el patrimoni com un element viu, com un ens en el qual participen tots els veïns d'una localitat, i que requereix d'aquests, del seu amor, per tant, valoració, per preservar intactes els seus atributs. Només qui estima valora. I només qui valora defensa i conserva. Però Mallorca exhibeix en la seva carta de presentació massa exemples de municipis que, malgrat ostentar un notable patrimoni, no és aprofitat com a icona per al desenvolupament d'un turisme cultural ni, encara més greu, valorat com a aprofitable per la població local.

Aquesta circumstància es tradueix sovint en la degradació d'aquest patrimoni, que, en no ser objecte de les degudes atencions, tot i les subvencions i els programes institucionals orientats a aquesta finalitat, resta isolat, vulnerable a les inclemències d'un clima cada cop més propens a la introducció d'elements forans que, en comptes d'integrar-se a pler en un marc ric, se superposen als elements identitaris autòctons, distorsionant de resultes aquesta identitat. Les hamburgueses, per què no, serien sols la punta d'un iceberg que transporta gastronomia, música, rituals, estètiques i, en suma, cultura de plàstic.

A la vista d'aquests processos de pèrdua identitària, i amb la vocació de generar un marc de contribució ciutadana a la preservació dels valors i elements patrimonials propis, va néixer el Projecte «Ferrutx: Cap a un model municipal d'interpretació ambiental a zones turítiques saturades». Escollit per la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea d'entre un bon nombre de projectes continentals, el programa, desenvolupat conjuntament per la Universitat de les Illes Balears amb l'Ajuntament d'Artà, es proposa desenvolupar un projecte d'interpretació de les condicions i necessitats locals, tant del patrimoni natural com cultural.

El projecte persegueix possibilitar una oferta de turisme cultural en una zona d'elevada afluència turística amb la pretensió de contribuir al desenvolupament d'un turisme sostenible, cercant un model aplicable a altres àrees semblants. Es desenvolupa des del marc de la Interpretació Ambiental i del Patrimoni, una disciplina que preveu el patrimoni natural i cultural des de les premisses de la comunicació, la participació i el gaudi. Això és: des d'un punt de vista humà, enfocat a interpretar i transmetre, en comptes de deixar a la bona fortuna la transmissió dels valors patrimonials. El plantejament es troba en l'essència de la didàctica que, avui per avui, regeix la museística, el desenvolupament del turisme cultural i de l'ecoturisme.