Miquel Ferrà i Martorell20/07/01 0:00
TW
0

Tal dia com avui, tropes mores ataquen una secció de cavalleria als afores de Melilla. Hi ha ferits en el tiroteig. Llavors, uns i altres fan cul enrere fins a les seves posicions. El duc de Tetuan, ministre d'Estat del gabinet Cànoves, protesta enèrgicament al soldà del Marroc i aquest promet castigar els moros atacants que segons ell actuaven per compte propi. El cap dels guerrillers és un tal Maimó. Diuen que ha estat empresonat amb els seus lloctinents i això és massa dir. Tanmateix, l'àrab rebel paga una forta indemnització i el Soldà permet a l'exèrcit espanyol de muntar punts de vigilància a la zona neutral. A Madrid, els polítics, queden tranquils però els caps militars de Melilla protesten, ja que saben molt bé que aquest afer no s'ha pogut liquidar encara.

I tenen raó. Efectivament, cinc setmanes més tard, una host molt nombrosa de moros amics de Maimó assalten i destrueixen el fort de Sidi Auariach. La guarnició tota és a punt de ser passada a ganivet. Són quaranta homes, en darrera instància salvats pel general Garcia Margallo, governador militar de Melilla, que hi acudeix amb prou tropes per fer fugir l'enemic. Tot plegat és un bon cop d'atenció a la mala política colonial d'un país que la camisa li ve molt gran. Amb una esquadra antiga, de tercera, ha de cobrir més territoris dels que posseeixen altres països molt més avançats. Cuba i Puerto Rico, per una banda, requereix una flota atlàntica, i Filipines, per una altra, un estol del Pacífic i la mar de Xina. Però Filipines es compon de set mil cent illes agrupades entorn de dues grans terres: Luzón i Mindanao. Per si no n'hi hagués prou, altres illes a l'Est de les Filipines pertanyen també a Espanya. Són les Marianes o Illes dels Lladres, que seran cedides als alemanys el 1899. No és menys espanyola, políticament parlant, l'illa de Guam, avui, com les altres, dels Estats Units. Un altre arxipèlag espanyol eren les Carolines, que Espanya cedí igualment a Alemanya el 1899. Havent perdut Alemanya la Primera Guerra Mundial, aquestes illes de Polinèsia foren posades sota administració japonesa de 1919 a 1945. Passaren aleshores a mans dels Estats Units. Espanya havia perdut quasi tota la seva esquadra a la guerra hispanoamericana del 1898 i si estirava el llençol, és a dir, si pretenia dominar territoris tan llunyans, mostrava els peus. Aquesta feblesa es reflectia pertot arreu. Fins i tot, al Marroc, a la plaça forta de Melilla. No és estrany que el tal Maimó, sota les ordres secretes del soldà, en provàs de fer la conquesta. Però aquell atac frustrat era només el llumí que tornaria a encendre la metxa. El 1909 reemprengueren els moros les seves hostilitats, afavorits secretament pel govern de Muley Hafid, i atacaren el ferrocarril que construïen els espanyols per tal d'arribar a les mines del Mont Afra i del Bu Kafer. Sofriren, en un començament, els espanyols grans pèrdues, però els reforços que arribaren al general Marina i la prudència amb la qual foren dirigides les operacions, va permetre d'ocupar el Mont Gurugú.