Miquel Ferrà i Martorell16/07/01 0:00
TW
0

Eugeni Sue publica els Misteris de París, que juntament amb altres obres seves com El Jueu errant i els Set pecats capitals, forma trilogia d'obres principals d'aquest autor parisenc (1804 -1857), de gran imaginació però que segons els analistes literaris no cuidava gens el seu estil. Això ens duu a una trista reflexió en el si de la societat de les lletres. Els escriptors, en general, i més encara aquests que es diuen «autodidactes», seràn jutjats, tanmateix, en el futur, per l'estament acadèmic que mirarà amb lupa la puresa dels seus escrits, que units, moltes vegades a una manca de formació erudita, baixen el seu nivell d'acceptació tan prompte l'anàlisi es fa més i més concret. L'ortografia es pot corregir d'una edició a l'altra. No així l'estil, que és quelcom molt personal. Un escriptor podrà haver tingut una popularitat en el seu moment tot fent servir l'arma de l'escàndol, de la polèmica o d'una temàtica, redactada de qualsevol manera però que interessa al mercat. Tanmateix, tot això no serveix de res al cap dels anys, com queda ben demostrat amb Eugeni Sue. Inaugurava aquest autor el fulletó dels misteris urbans, prototipus del qual fou els Misteris de París. Va aparèixer, llavors, Paul Feval amb els seus Misteris de Londres i altres, seguint el model, volgueren fer el mateix amb altres ciutats, com Eduardo Infante, que el 1867 treia al mostrador de les llibreries el seu voluminós Jorge Aguiló o Misterios de Palma, imprès a Ca'n Felip Guasp...

«Prop de la porta de Sant Antoni es pot veure un grup de malalts, que coixejant i malvestits de pelleringos, entren en el recinte murat que abandonaren amb tanta imprevisió com por. La fam i els patiments els obliguen a cercar l'asil i el pa dels seus conciutadans...». Es un episodi que té per tema l'epidèmia de còlera que en aquells anys costà a Mallorca vint-mil víctimes...

Comparem ara aquesta prosa amb la de Sue sobre un ambient semblant: «Sabut és que el carrer Clodoveu és un dels paratges més solitaris del barri de Santa Genoveva; la casa número 4 estava formada per la part principal, travessada per un obscur passadís que conduïa a un patí reduït i ombrívol, on s'hi podia veure un segon cos de l'edifici molt miserable. A la planta baixa de la façana hi havia una botiga amb honors de cova on es podia comprar carbó, alguns llegums i llet. Eren les nou del matí, i la botiguera, anomenada madò Arsènia, jaia de rostre afable i malaltís, estava en el portal del seu soterrani, manifestant les seves mercaderies. Situada aquesta botiga prop del passadís, seria de porteria, i la vella venedora de portera. Al cap d'un instant s'hi presentà una graciosa al·lota que sortí de la casa, lleugera i plena de vivor. Era Rosa Pompó, l'amiga íntima de la Reina Bacanal...».