Cada estiu les modes i micromodes omplen els aparadors de les
botigues i els carrers de pobles i ciutats. Un pic toquen
braçalets, l'altre pareos, els collarets de fusta, els capells, les
trenetes, els tatuatges...I la gent es pregunta qui ho porta
primer, qui imposa la moda.
Pot semblar curiós descobrir que cada any hi ha fòrums
internacionals de tendències on es reuneixen modistos d'arreu del
món per intercanviar opinions i proposar, a grans trets, el que es
portarà la temporada següent. Sempre n'hi ha que coincideixen en
algun punt concret i és entorn d'aquestes casualitats que es
perfilen les primeres línies del prêt-à-porter.
Com una tempesta o una ventada hi ha modes que duren poc més
d'una estació: surten de no se sap on i, quan ja s'han implantat,
triguen poc a esvanir-se. Són les micromodes, i tenen en la
temporada d'estiu el seu millor aliat.
Bosses de cuir, els xinets de la sort, capells virolats,
braçalets de fil i anells de plàstic són clars exemples de petits
objectes que només sobreviuen la temporada d'estiu i que ben bé no
estan relacionats amb els grans dissenyadors. Fins i tot per ells
són un misteri, o almenys això comenta el dissenyador Tolo Crespí:
«Ningú no sap d'on surten, però tots hi caiem».
La moda de carrer no és tan senzilla d'implantar. Es basa en
allò que surt a les passarel·les però, pel seu component comercial,
es transforma i es torna homogènia, tot i que conserva l'essència
de les grans tendències.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.