La roba és, des de sempre, una forma d'expressió de les èpoques,
de la cultura, els oficis i la mentalitat, una part imprescindible
de la història social de tots els pobles i també una manera
d'acostar les persones i fer-les sentir part d'un col·lectiu. Per
la seva importància i amb el desig d'unir els padrins amb els seus
néts i mostrar-los una part de les seva història, Antònia Rubio,
professora de ball de bot i membre de l'Associació Pere Josep
Cañellas, ideà aquesta exposició d'indumentària calvianera antiga
(1850-1930), que s'inaugurà ahir al vespre i restarà a la sala
d'exposicions de l'Ajuntament fins a finals de mes.
Peces de tela i de cotó, per mudar i per fer feina, d'homes i
dones, interiors i exteriors, totes elles podran ser contemplades
en el seu context, la cuina, el dormitori o la sala d'estar.
Perquè, a més de recollir vestimenta, els organitzadors, Antònia
Rubio, Tomeu Oliver i Antònia Vicenç, han cercat immobiliari de
l'època, canteranos, calaixeres, un llit, etc. La sala s'ha
convertit en els diferents espais d'una casa calvianera del
1900.
A la cuina es troba la roba de feina; al dormitori, la
d'interior; i a la sala, els vestits de mudar, ja que era el lloc
on es feia més vida social. També s'han ideat dues sales més per
col·locar-hi els vestits que no tenien un espai tan concret. «Allò
que més vull destacar», deia Rubio, «és la participació de la gent
del poble, que ha aportat la seva indumentària i mobles antics, i
és curiós perquè la majoria tenien més coses de les que no es
pensaven». El problema ha estat datar la roba: «Molts no es
recordaven de si era de la mare, de la padrina o de la repadrina, i
els llibres que hem consultat no eren prou concrets». Per això
s'han assegurat i no han volgut passar-se en l'antigor; «segurament
encara són més velles», recordava Antònia.
També els ha sorprès trobar més roba de dona que no pas d'home,
«com si ells anassin sempre apedaçats i quan se'ls gastava el
vestit, el llençaven. Elles potser en tenien més o tenien més cura,
però tot això són teories meves i ben bé no en sabem el perquè».
L'exposició forma part d'un projecte més gran que inclou un taller
de costura, que es realitzà a principis d'any, i la publicació d'un
llibre que reculli fotografies de vestits de tots els pobles dels
voltants, com també la seva història. Els organitzadors esperen que
arran de l'exposició la gent d'altres pobles s'animi i les mostres
es repeteixin.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.