Tikhov i la vida a Mart (1909)

Miquel Ferrà i Martorell13/07/01 0:00

Gabriel Adrianovich Tikhov, de l'observatori rús d'Alma Ata, a Kazakh, pren més d'un miler de fotografies del planeta Mart emprant diferents castes de filtres. Després es dedica a estudiar les diferents plantes que ha anat recollint a diverses altures i latituds de l'Àsia Central, per poder comprovar si en els medis ambients semblants al de Mart les seves propietats fotoabsorbents s'acosten a les d'aquell planeta. La conclusió a la qual arriba el savi astrònom és que les hipotètiques plantes de Mart s'haurien de semblar a les flores alpina o àrtica de la Terra i especialment a les que es troben en els voltants de Verkhoyansk i Oimyakon, que és la regió més freda de l'hemisferi Nord. Són devers dues-centes espècies de plantes i Tikhov es pregunta: per què, en aquestes condicions, no hi pot haver també plantes a Mart? Investigant així la llum, la temperatura, l'ambient, arriba aiximateix a la conclusió que si el color de les plantes a la Terra és el verd, a Mart és el blau.

A més de les observacions de Tikhov, el coneixement de Mart es va ampliar en aquells moments amb les teories d'un americà, William M. Sinton, que afirmava que si en aquell planeta no hi hagués boscos com a la Terra, almanco hi hauria plantes primitives. Aquestes observacions tenien lloc a Harvard, el 1956, i se centraven en l'exposició de llum infrarroja per bandes d'espectre absorbides per hidrocarbonis, com els que es troben a les plantes. Aquestes bandes es trobaven prop de la longitud d'ona de tres microns i mig (un micró és la milionèsima part d'un metre). Explorant una d'aquelles zones obscures, la Syrtis Majoris, observaren un espectre absorbent i una de les bandes, la de 3'67 microns, semblava ser impossible per a l'existència de qualsevol vida botànica. I a força de comprovacions, trobaren una alga, la Cladophora, que xuclava llum en aquesta longitud d'ona.

Diu Walter Sullivan: «Resulta extremadament difícil especular entorn de la casta de vida que podria existir a Mart, ja que havent tan poc oxigen en l'aire d'aquell planeta, fins i tot la química del seu metabolisme difereix fonamentalment de la de la majoria de vida terrestre. Més important en aquest aspecte és la gran manca d'aigua, que sembla ser que marca límits molt severs en les dimensions de les formes de vida. Kuiper proposà que qualsevol planta o animal marcians havien de ser tan petits que ni una mosca es toparia amb ells... Ha restat, doncs, totalment decantada la possibilitat d'existència de vida intel·ligent a Mart? Són molts els científics que diuen que així és...». Però encara no tenen, és clar, la darrera paraula.

Miquel Ferrà i Martorell