Aquell mes de juliol, els observadors polítics arriben a afirmar que Espanya és un país ingovernable. Els mitjans de comunicació reflecteixen aquestes fondes preocupacions. És molt criticada l'actitud lliurecambista del ministre Moret, que dóna preferència a les bones relacions amb Anglaterra però perjudica els fabricants tèxtils de Catalunya. Explica Bravo Portillo: «Hi ha vagues, manifestacions, atemptats, represàlies i es torna a parlar d'autonomia i separatisme. La tensió creada força una dimissió i la corda es trenca per la part més feble, que és el ministre d'Hisenda, Camacho, abandonat pels seus camarades de gabinet».
En el nou període de les Corts, començat a mitjan juny, hi destaquen dos oradors joves. Un és Antoni Maura, que té trenta-tres anys, i l'altre, José Canalejas, de trenta-dos. Són el futur de la política a alt nivell, un futur més o menys proper i tan complicat com els temps que corren.
Cánovas, per la seva part, fa un discurs com a president del Congrés i diu, entre d'altres coses: «Per a nosaltres, mai, per cap camí es pot arribar, mitjançant la legalitat, a la supressió de la monarquia, a causa que no existeix legalitat sense monarquia, a causa que sense la monarquia hi pot haver fets, hi pot haver força, hi pot haver batalles; però no hi ha ni hi pot haver legalitat...».
I dins la cambra creixen els debats entre els grups més representatius, els conservadors, amb Cánovas al cap; els liberals, comandats per Sagasta; una minoria republicana i uns pocs carlistes. Tot plegat, una gàbia de moixos, com diu un setmanari humorístic. Mentrestant, aquest estiu, la vida, a Palau, durant la regència de Maria Cristina, és plàcida i molt ordenada. La regent s'aixeca, sense excepció, a les set del matí, diumenges i dies feiners i al cap d'una hora ja va per feina. Pren el desdejuni en deu minuts, repassa els periòdics i les informacions del Servei de Premsa fins a les nou i abans de les deu prepara les audiències, que poc després es celebren en el famós salón chico. El dinar és entre les dotze i la una. Després res de sesta, quan fa bon temps un passeig pels jardins, quan plou ordenar correspondència. Els dissabtes, que no hi ha audiències, ha de rebre l'intendent, que li presenta un bon nombre de problemes. La resta del capvespre contesta personalment quasi totes les cartes rebudes i si són moltes és ajudada pel diplomàtic Aguilar. Després del sopar, el Servei d'Informació li comunica les notícies del país i de la resta del món. Se'n va al llit a les dotze en punt. Tota la frivolitat existent a la Cort quan Alfons XII era rei ha estat tallada d'arrel i els personatges que consentien o facilitaven la vida galant al monarca han estat cessats de manera fulminant. Aquells que pensen que la Cort ha d'esser tot un seguit de festes protesten i acusen la reina d'esser un sergent. Així els anaven les coses en aquell ingovernable país.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.