Neix l'avinguda Argentina (1906)

L'Ajuntament de Palma ha decidit construir el passeig de Santa Catalina. «S'ha arribat a l'acord "deia el cronista de premsa" que aquest passeig s'ha de fer en el glacis d'aquell rafal, en el mateix indret on està la voravia del camí de Ronda. Aquest camí de Ronda de Ponent anava des dels molins del carrer Indústria als des Jonquet. La desaparició de les muralles significaria la revitalització de l'indret. Amb el temps, el carrer o avinguda s'aniria enriquint amb edificis emblemàtics com el col·legi de sa Feixina, construït en temps de la República i que era, juntament amb altres centres educatius, una de les polítiques prioritàries del batle Darder i que respon al regionalisme dels anys 30, l'església de Sant Sebastià, neoromànica, dels anys 40 o, fins i tot, el templet dels rentadors públics, que tractava d'evitar que les dones des Jonquet haguessin de fer la bugada en una bassa de la desembocadura de sa Riera. Les altres edificacions, antigues, del passeig pertanyen a la típica arquitectura catalinera, és a dir, planta baixa i , a vegades, pis, amb elements mediterranis com porta-vidriera, balcó amb barana de ferro, persianes, i en alguns casos, ornaments senzills de l'escola modernista. A sa Feixina, terreny que avui està ocupat per un parc i que conserva encara el monument dedicat al creuer Baleares, record de la nostra Guerra Civil, quan era només una esplanada, hi feien pràctiques militars i exercicis d'artilleria de campanya. Els partidaris de l'eixample, tant a Llevant com a Ponent, invocaven des de començaments de segle, la necessària caiguda de les muralles que el 1902 era programada d'aquesta manera: «El primer dia, a les sis del matí, per tal de celebrar l'esbucament de les muralles, una banda que es composa de devers quaranta xeremiers i tamborils, es concentrarà a la plaça de Cort i tocarà diana, amb recorregut per tots els carrers de la població. Posteriorment sortirà de les Cases Consistorials la comitiva que ha d'anar a tomar una simbòlica primera pedra. Un cop en aquell indret, el secretari donarà lectura a la reial ordre autoritzant l'esbucament i també l'acord pres per l'Ajuntament sobre el particular. Esbucada la primera pedra, la distingida filla del general Weyler pronunciarà uns discursos. En el moment de caure la pedra hi haurà repicar de campanes a totes les esglésies de la capital i suburbis...»