Pepes esbudellades, d'altres crucificades amb pèl al sexe i sang
que els en regalima, i esquelets d'infants que bucegen per llenços
grisencs són els companys de Ricard Chiang en la soledat del seu
estudi. El que per a molts seria un equivalent domèstic a la
galeria del terror és la cuina del seu univers artístic, on aquest
jove i singular creador prepara l'exposició que durà al Casal
Solleric, a finals d'estiu, obra dels darrers cinc anys. El més
recent eleva a la potència l'horror que l'autor creava al 1995, en
guanyar l'Antoni Gelabert de Pintura.
"Tornau als orígens diabòlics...
"És un retorn al que intentava plasmar quan començava. El que passa
és que llavors no ho vaig acabar d'esprémer, supòs que per manca
d'experiència. Sempre m'he dedicat a pintar els terribles malsons
amb pepes que tenia de petit, i en pintar torn a aquells temps,
m'intent posar al cap d'un nin i transmetre els seus pensaments.
Tenen el pensament lliure, no estan contaminats.
"Els vostres tampoc no són àngels...
"També he fet la sèrie de verges i boscos, més light. M'agrada
treure el millor de mi, com Dr. Jekyll i Mr. Hide.
"Dues cares que s'exhibiran a la mostra del Casal
Solleric.
"Repassarà el darrer lustre de la meva obra, i hi haurà pintura i
un poc d'escultura. D'instal·lacions no, ja en tenc una pensada,
però ara les instal·lacions estan massa de moda, i convé no caure
en la moda.
"Vós no ho feis...
"El que es fa ara, prest o tard passarà. Sóc més partidari d'un
classicisme contemporani.
"Per això les verges són tan gòtiques.
"M'agrada molt la pintura antiga, però crec que fer-la avui no té
massa sentit. Més bé s'ha d'aprendre de la història, i això no vol
dir que no es pugui innovar.
"No hi ha influències més properes que les medievals?
"No tenc cap ídol. A la meva obra es barregen les influències de
l'art clàssic, l'oriental i el contemporani, però més en peces
concretes que no en trajectòries d'artistes. S'ha d'agafar de tot.
Res no pot sortir del no-res. I això també a la vida: sempre que
fas el que sigui, ho fas precedit per alguna cosa. Crear no és un
acte aïllat. Ni Déu, quan va crear el món, no ho va fer del
no-res.
"A Sa Màniga mostrau obra eròtica...
"El component eròtic no existeix molt a la meva obra, però sí a
peces concretes. A Cala Millor he dut una peça de la sèrie de les
Caperucitas rojas, però té més cachondeo que res.
"Potser així agradi més a la gent.
"Amb el públic em passa sovint que, d'un matrimoni, un dels dos vol
el quadre, i l'altre el rebutja. La meva obra agrada sobretot a
joves.
"Potser una mica de color alegraria la cosa...
"Jo pos color, però molt dosificat. Soc més partidari d'una
estètica grisa.
"Si seguiu així no us proposaran mai intervenir a la Seu, com
Miquel Barceló.
"Si tingués aquesta oportunitat faria veritables monstruositats.
Després seria més feina per a la censura, que s'hauria de dedicar a
posar tapalls pertot. Seria el millor encàrrec que em podrien
donar. L'art eclesiàstic és una de les meves predileccions, una de
les meves debilitats. Però això, desgraciadament, ni pot ser ni
serà.
Un modern
Aficionat al còmic, als videojocs i al cinema comercial "«pots dir
que sóc incult, en aquest sentit», comenta amb timidesa", Ricard
Chiang és un creador modern, un autor que sap reciclar el
tenebrisme clàssic i empeltar-lo amb les manifestacions underground
que han marcat la generació dels 80. El seu és art atent a
l'elegància i la sinceritat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.