El miraculós doctor Munyon (1902)

Miquel Ferrà i Martorell10/07/01 0:00

El doctor Munyon diu, a la premsa, que repartirà cinc-centes ampolletes de franc del seu remei per a guarir la dispèpsia, tal dia com avui, a les tres del capvespre, a la Drogueria del Centre Farmacèutic d'aquesta ciutat: «Fa ara catorze anys vaig avisar els pobles d'arreu del món que havia descobert un nou sistema per a curar les malalties i vaig tenir l'honor de convidar nombrosos i eminents facultatius per tal que tots poguessin provar les meves medecines sense pagar-ne un sol cèntim. Jo sabia molt bé que en fer aquesta audaç operació podria sorgir un dubte terrible entre alguns d'ells, que potser classificarien el meu descobriment al mateix nivell que la limfa de Kock, de tan desastrós èxit, o de l'elixir de vida de Brown Sequard, de resultats gens satisfactoris.

Per a contrarestar els meus temors vaig invocar el valuós ajut de la premsa, havent-se practicat estrictes i satisfactòries investigacions a quasi tot el món. Milers d'ampolletes dels meus remeis han estat distribuïts de franc per conducte de diverses drogueries i apotecaries de les principals ciutats dels Estats Units, Gran Bretanya, Canadà, Mèxic, Cuba... amb feliç resultat».

Qui era aquest Doctor Munyon que ens visitava? Cara rodona, expressió seriosa, front esbargit, cabellera llarga, coll i pitera ben emmidonats, corbatí, levita, amb un rar eslògan a la boca: «Abans prefereixo conservar la salut d'un poble que esser-ne el seu sobirà»(?), es dirigia als mallorquins com tants altres màgics curanders de l'època, invocant el seu propi miracle...

«He guarit ja més de dues-centes cinquanta mil persones i el meu remei és per als símptomes següents: rots, feixuguesa després del menjar, batecs agitats del cor, manca d'alè, llengua bruta, pèrdua d'energia, estrenyiment...».

És evident que no trobarem aquest doctor Munyon, aleshores tan popular, en els diccionaris enciclopèdics, com tampoc no hi hem de veure el venedor del «cinturó elèctric» antifatiga que s'hostatjava a l'hotel Barnils; el doctor Valdés García de Montevideo, que volia introduir la seva «carn líquida» contra la neurastènia, l'anèmia i la clorosi; el sabó del doctor Gorgot, fet de fel de vaca i que havia de curar tota mena de granets i preservar de les arrugues; els confits del doctor Constanzi per a les estretors uretrals, les prostatitis, cistitis i constipats de bufeta... i aquella polseta, els Coza, contra l'embriaguesa: «La polseta Coza produeix l'efecte meravellós de disgustar el borratxo envers de l'alcohol i actua tan silenciosament i amb tanta seguretat que la dona, germana o filla del bevedor li poden administrar sense ell saber-ho i sense haver de dir-li com s'ha guarit...».