El santero i pintor cubà Manuel Mendive Hoyos presenta avui a
Palma els seus darrers quadres i escultures. Ho fa al Centre de
Cultura Sa Nostra a les 20.30 hores del vespre. Seguint la seva
línia d'arrelament a la terra i a les tradicions cubanes més
ancestrals, tatuarà amb pintures naturals els cossos nus de dues
models cubanes. Així s'obrirà l'exposició Shango i la vida,
composta per trenta-cinc obres de l'artista cubà, que romandrà
oberta a la sala Gran fins l'1 de setembre.
Sense voler ser una retrospectiva de Mendive, Shango i la vida
és una passejada per la seva carrera artística. No només s'hi
mostren vint-i-quatre de les seves creacions més recents,
realitzades entre el 2000 i el 2001, sinó d'altres etapes
anteriors, cedides per Joan Guaita i Sa Nostra. Entre aquestes es
troben un tapís de 1982 o el quadre La sombra (1987), pertanyent a
la seva època més fosca. Amb aquesta exposició, Mendive convida el
visitant a la vida i a l'alegria perquè «la rialla és allò que ens
manté a la terra», afirmà. També ha dit: «Shango és un rei-déu de
la meva religió, amo de totes les coses belles, déu de la vida i de
la terra. Jo estic molt arrelat a les dues, d'aquí el nom de la
mostra».
La palma és per a l'artista «un element simbòlic de la natura»,
com també ho són els peixos, les tortugues i els colors,
representatius cadascun d'un déu diferent. Actualment, el pintor es
troba en el moment àlgid de la seva vida artística, tal com han
explicat Orlando Brito, comissari de la mostra, a més de
reconèixer-ho el mateix artista. Ara «s'està produint en Mendive
una intensíssima eclosió de colors i de vida», comentà Brito i
Ortensia Montero. Aquesta, representant del Museu Nacional de Cuba
i coneixedora de tota l'evolució de l'artista, afegí que «les
darreres obres són les que tenen més força».
Per Mendive «hi ha hagut èpoques en les quals el blanc i el
negre m'atraparen, just en tornar d'un viatge a l'Àfrica, però ara
el meu estat d'ànim és totalment diferent». En les obres més
recents de Mendive hi predomina la barreja de materials i el color
vermell de la terra, que és el color de Shango. La tela es combina
amb el metall i el paper amb la fusta, hi ha enormes peixos i homes
amb caps deformats dels quals sorgeix un ocell o una gallina, com
si del pensament es tractàs. Les cadires tenen forma de cos humà i
les pintures no són rectangulars, sinó corbes. S'hi mostren escenes
de la vida quotidiana, i de vegades les envaeix un aire naïf, i és
que l'artista és «ingenu com un nin», encara que també pot
mostrar-se tant madur «com Rimbaud o Fidel Castro».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.