Es publica «Kim de l'Índia» (1901)

És publicada la famosa novel·la d'aventures Kim de l'Índia, de la qual és autor Rudyard Kipling. Així, la fama d'aquest autor, que havia començat la seva carrera com a periodista a Bombay, el seu lloc de naixença, arribà a Anglaterra i s'escampà per tots els països de la Mancomunitat britànica. Explica un dels seus biògrafs que «a les casernes, sobretot, la seva popularitat arribà a ser extraordinària, doncs les seves pàgines eren llegides en els dormitoris i els camps d'instrucció. El cim de tota aquesta fama fou la concessió del Nobel de literatura el 1907. L'acció de les seves novel·les es desenvolupa en els llocs més diversos, principalment a l'Índia però també a Egipte, Amèrica del Nord, Anglaterra, Àfrica del Sud, els bancs pesquers de l'Atlàntic... La seva obra és la d'un viatger infatigable, i posseeix la virtut de traslladar el lector als llocs que tan meravellosament descriu. La seva lectura, altament apreciada per la jovenesa, és recomanable a tothom. Kim de l'Índia forma part d'un cicle de temàtica indostànica, de la qual serien els altres títols The Naulahka (El collar sagrat), Limits and renewals (Límits i horitzons) i el famosíssim The Jungle Book (El Llibre de la Selva). Tots quatre han conegut versions cinematogràfiques, algunes de gran qualitat. Agafem una pàgina a l'atzar de Kim per a tastar-ne l'ambient i les acurades descripcions del gran mestre de la ploma: «El Lama i Kim caminaven un poc separats; Kim mastegava el seu trosset de canya de sucre i no es decantava en el seu camí per la presència d'algú puix es sentia sota l'empar del sacerdot. Des d'allà podia sentir la vella, el xerrar de la qual sonava sense repòs, com un aparell de llevar la clovella a l'arròs. La vetusta dama feia que els seus servents li contassin tot el que s'esdevenia en la carretera i quan s'allunyaren una miqueta del mercat, va descórrer les cortines del carruatge i observà l'entorn, alçant el seu vel que només li cobrí aleshores un terç de la seva cara. Els seus homes no dirigien la vista cap a ella quan aquesta els parlava, i així es respectaven les conveniències socials».