Manolo García arribà ahir vespre a Mallorca i oferí una roda de premsa. | C.V.

TW
0

Just arribat a Mallorca per oferir, aquest vespre, un concert al Poliesportiu Mateu Cañellas d'Inca, el cantant Manolo García, veu dels mítics Burros i El Último de la Fila, atengué ahir vespre els mitjans d'informació amb un quasi embarbussament: «El temps mai no es perd, fins i tot en perdre el temps». L'artista fa escala a l'Illa en la gira de presentació del seu segon àlbum en solitari, Nunca el tiempo es perdido, una ruta de 80 concerts iniciada pel maig.

Qualificant aquest darrer elapé com de disc «una mica més dens que l'anterior, que requereix ser escoltat més vegades», García féu referència al seu títol: «Cada vegada més tenc capacitat per distreure'm en hores mortes. Ara, una de les meves activitats preferides és no fer res, mirar el crepuscle, grapejar-se amb algú sobre l'herba, millor si és una dona». És un àlbum «com un arbre, amb molt de fullatge i racons», en el qual ha vessat les seves sensacions i intuïció. Només la improvisació li serveix com a arma per contrarrestar els efectes de rutina d'una gira tan llarga. García altera constantment el seu repertori, «introduint canvis que s'ajusten a les meves necessitats anímiques».

Si res no fa canviar les previsions, anit serà un vespre de temes de Manolo, i pocs d'El Último de la Fila. «M'he autoimposat aquesta norma ètica "explicà ahir" no necessit ni vull aferrar-me a un repertori d'un grup en el qual ja no som». La relació amb Quimi Portet, el seu acompanyant en cançons tan cèlebres com En mi pecho, Astronomia razonable o Aviones plateados, Mar antiguo, s'ha tancat en termes professionals, però no personals: «Ens separen 150 qulòmetres, i ja se sap que la distància refreda les relacions entre persones», indicà García.

Missatge
Els seus no són discs amb missatge. El darrer, emperò, és excepció. Al fons, i per al qui vulgui escoltar, hi deixa escrit que «estic cansat que me venguin motos. Som una persona bastant anacrònica i aferrada a un passat silvestre». Manolo apuntà, així mateix, que aquest és un àlbum en el qual s'ha deixat dur per la naturalitat, sense autocensurar-se: «No he volgut mutilar res».