TW
0

Una persona a punt de morir rebé ahir el primer cor totalment mecànic "consisteix en una bomba de titani i plàstic", en una operació realitzada a l'Hospital Jueu de Louisville, a Kentucky. En una declaració, l'hospital posà de manifest que el malalt «descansa confortablement» després de la intervenció, però no es donaren detalls sobre l'edat o el sexe de la persona que fou sotmesa a l'operació. La intervenció, realitzada per cirurgians de la Universitat de Louisville, fou dirigida pels metges Laman Gray i Robert Dowling, els quals havien assajat la implantació de l'aparell en vedelles.

L'artefacte, fabricat per la firma Abiomed Incorporated, de Danvers (Massachussetts), té la mida d'un poncem i està dissenyat perquè les persones que el rebin puguin dur una vida normal després de l'operació. El cor mecànic rep la seva energia d'una bateria que, a través de la pell, dóna energia a un circuit implantat al pit que disposa, a més, de control i bateria de recanvi.

Els cors artificials implantats des dels anys vuitanta consisteixen en artefactes que han d'estar conectats amb cables i tubs a maquinàries exteriors al cos del pacient. El primer d'aquests cors el rebé Barney Clark, que visqué 112 dies després de l'operació el desembre del 1982. La persona que visqué més temps amb un d'aquests cors fou William Schroeder, que morí 620 dies després de l'operació.