El canonge Baltasar Coll enllesteix els detalls del que serà el
primer volum exhaustiu sobre l'obra i devuit estades de
l'arquitecte Antoni Gaudí a Mallorca. La publicació serà editada
l'any que ve en commemoració del 150è aniverari del naixement de
l'artista, el 75è de la seva mort i el centenari de la primera
visita a Mallorca, i ocuparà un o dos toms distribuït en tres
parts. S'hi inclouran des de les peculiaritats més personals del
genial arquitecte fins a les successives visites fetes a l'Illa i
als pobles, tots els detalls de les seves realitzacions, com també
les fílies i fòbies suscitades entre la societat d'aquell temps en
favor i en contra l'artista.
Coll, exceptuant tres anys en què una greu malaltia i
intervencions quirúrgiques li han impedit treballar, en fa setze
que es dedica a la recerca de tot tipus de documentació referent a
Gaudí i Mallorca. El punt de partida d'aquest ambiciós treball fou
un repte. «El 1985 vaig fer una conferència a l'Estudi General
Lul·lià sobre la Presència i pervivència d'Antoni Gaudí a la Seu de
Mallorca, i en acabar l'acte un estudiós se'm va acostar per
explicar-me certs punts de vista oposats al meu. Jo tot d'una vaig
començar a investigar per veure qui tenia raó i em vaig adonar de
l'àmplia desconeixença que hi havia sobre allò que va fer
l'arquitecte a l'Illa».
Segons el canonge, els grans biògrafs de Gaudí han passat per
alt el seu llegat illenc. «Gairebé no hi ha res de publicat
exceptuant dos petits llibres d'Emili Sagristà sobre Gaudí i la
Seu, i un altre d'específic de la Seu de Palma». Ara, Coll aporta
milers de fitxes en què s'avala tota la informació sobre els
detalls més insignificants. La catedral de Palma centrarà gran part
del volum, començant per La catedral restauranda, La restauració de
la catedral i acabant per La catedral restaurada. S'hi afegiran les
visites de Gaudí per la geografia mallorquina i els contactes que
mantingué amb altres arquitectes i amb gent del seu temps.
Entre altres continguts que integraran el volum, Coll avançà que
l'obra de Gaudí fou molt discutida. Segons el canonge, «arribà a
Mallorca enmig d'una conjuntura en què tot allò que duia el nom de
català era rebutjat. El poble fou sempre el seu principal opositor.
El cinc d'abril del 1905 fins i tot es relata una conjura contra el
bisbe Campins, perquè la gent no entenia l'obra gaudiniana. La
conjura es resolgué amb l'amollada d'algun petard a les portes del
palau Episcopal». El Capítol catedralici estava també dividit, però
el bisbe Campins era el principal valedor de Gaudí i li donà totes
les facilitats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.