Tal dia com avui surt al carrer el número 27 del «periòdic
independent La Roqueta, surt a rotlo cada dissabte» i que ofereix,
amb bon sentit de l'humor, una partida de minúscules notícies, però
que en conjunt ens donen un mosaic típicament provincià.
«Tot el que no sien toros o festes de carrer no té interès
d'actualitat, Ah! també comencen a tenir-ne els banys de Sa
Portella. Ja sentírem despús-ahir una conversa de dos nedadors que
bravejaven: Jo, deia un, som capaç d'estar-hi, davall aigua, vuit,
nou i deu minuts. Què té que veure això, li va dir l'altre,
figura't si és poca cosa en comparació del que és meu, que m'hi
vaig tirar de cap devers les cinc, m'hi vaig adormir com un peix, i
quan sortia ja era fosc... No pot ser! "Exclamà l'altre" Formal!
"Respongué el més mentider" El primer que vaig sentir va ser 'es
sereno'...»
Llegim, així mateix, que «tot té fi en aquest món, exceptuant
ses sogres, es deutes, es plets i sa talent de ses classes
passives. Així ha finit també s'alcaldia de Don Miquel Lladó. Però
quan s'home se'n va, ses obres queden. Testimoni d'això,
s'empedregat de Cort, sa nova rasant, es ciment des Born, es fanals
nous i es serenos i municipals i rètols del Terreno. Ja ho deia es
meu barber: Hen tengut un alcalde de talla, que ni un caporal de
gastadors... Efectivament "responia l'altre" molt haurà fet però
molt haurà 'gastat'. I encara tan ben emprats fossen tots es
doblers que, per molt temps, han sortit de sa caixa de la
Sala!».
És clar que les obres públiques no es fan de franc i aquella
Palma, encorsetada per les seves muralles, havia de menester mà de
metge, o millor dit, d'un bon batle. I era també notícia l'excursió
que un grup de mallorquins havien fet amb el vapor Mallorca de la
companyia Isleña Marítima i que consistia a fer la volta a
Mallorca... «Si parlau amb aquells que hi anaren a enrevoltar la
roqueta amb el vapor Mallorca, diumenge i dilluns passat, veureu
com encara se'n xuclen els dits, i vos diran que aquesta expedició
va ser, com sempre, una d'aquelles que deixen gust de tornem-hi.
Tots els diaris vénen plens d'elogis al capità Tarongí, al navilier
don Pep Font, i també d'en Xicola el fondista. Fins i tot hi hagué
una sorpresa de trons i llamps, en el torrent de Pareis, que no
figurava en el programa. Ja tenia raó la Treves quan cantava: Terra
millor que Mallorca/ en lloc del món no n'hi ha.
Pur narcisisme geogràfic? Exagerat esperit de nostàlgia en
sortir de ca nostra?
I tal dia com avui, La Roqueta tirava també «pedres menudes» a un
artanenc que pescava amb cartutxos, als sollerics que volien
assumir la receptació local de consums, d'una brega a ganivetades
per part d'un matrimoni a Santa Catalina, de l'empedregat del
carrer de Fortuny que estava fet malbé, d'uns moros que venien per
comprar duros antics que pagaven a 19 reals i els venien a la seva
terra a 22, de la recepta per a desmenjats que consistia a anar a
veure les berenades que la gent feia a la platja de Can
Perantoni...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.