El cinema del segle XX perd Jack Lemmon, mite del drama i la comèdia

El genial actor de «Ningú no és perfecte» i «Dies de vi i roses» tenia 76 anys

AgènciesPalma29/06/01 0:00

La mort de Jack Lemmon, víctima de les complicacions del càncer que patia, deixà un gran buit a Hollywood. Després de quasi cinquanta anys dedicats al cine en els quals passà des de la comèdia passada de ratlla de Ningú no és perfecte a la intensitat dramàtica de Dias de vi i roses, Lemmon era considerat un dels actors més grans que ha donat la història del cinema. En una indústria tan competitiva com la de Hollywood, el nom de Lemmon, guanyador de dos Oscar i amb un total de set candidatures, sempre fou respectat. En els últims anys fins i tot arribà a protagonitzar episodis com en la recent entrega dels premis Emmy de televisió, on l'actor Ving Rahmes insistí a donar la seva estatueta a Lemmon, amb qui havia treballat, perquè era qui la mereixia.

Lemmon morí als 76 anys envoltat per la seva segona esposa, Felicia, i dels seus tres fills. L'actor havia estat ingressat recentment encara que s'havia estimat més no donar importància a la dolència que l'afectava, mantenint un ritme actiu de treball. Irònicament un dels seus darrers papers, sense que el seu nom fos esmentat als títols de crèdit, fou el d'un jugador de golf a punt de morir amb què Robert Redford començà la seva darrera pel·lícula, La leyenda de Bagger Vance.

Nascut dintre d'un ascensor a Massachusets i educat a Harvard, la passió de Lemmon per ser actor fou clara des de la seva infància encara que no s'hi dedicà fins després de complir el seu servei en la Segona Guerra Mundial. Els seus inicis no podien ser més sonors. Després de debutar a comèdies i musicals amb Betty Grable el 1955 ja havia rebut el seu primer Oscar com actor secundari per Mister Rogers. Aquest només seria el primer premi, amb candidatures que reconegueren tant els seus treballs còmics pels quals és més recordat, des de L'apartament o Ningú no és perfecte, fins a drames com Dies de vi i roses o Desaparegut.

Molt ben relacionat a Hollywood, la mort de Lemmon esdevé just un any després de la de Walter Mathau, amb qui formà parella cinematogràfica al llarg de diverses dècades. Precisament, d'ell i dels seus amics deia: «Walter és el meu germà, Billy Wilder és el meu pare i el meu germà i Tony Curtis la meva millor conquesta. Tots quatre tenim la mateixa connexió mental. Podem treballar d'instint, sense analitzar les coses i gairebé sense assajar», reconegué Lemmon en una entrevista.