Quan l'any arribava al quaranta de maig i l'estiu era
terriblement assolellat, la gent cercava la manera de refrescar-se.
Tanmateix els burgesos preferien els banys als balnearis d'aigües
termals. I els membres de l'alta societat cercaven aquells de major
prestigi, com Baden-Baden, Vichy o, en el cas de la Península,
Panticosa, Alhama de Granada (amb la seva piscina del temps dels
àrabs), Sant Hilari Sacalm, Caldes de Malavella, Termes de Pallarés
a Alhama d'Aragó, Cestona, Santa Àgueda (on aquell mateix any hi
era assassinat el seu més il·lustre client, el president del
Consell de Ministres, Cánovas del Castillo), Solán de Cabras,
Liérganes, La Toja... i a Mallorca, Sant Joan de la Font Santa, en
el municipi de Campos.
Però tornem als banys de mar, per exemple els de Barcelona, dels
quals en diu l'historiador Bravo Morata: «Els banys de mar, que
així es diuen, ja que la natació no existeix pràcticament encara
sinó com especialitat esportiva, es troben a les platges de la
Barceloneta. Són els Orientals, la qual presència recorda amb molt
bona fe un palau àrab, encara que amb massa colors; la Drassana,
banys més sobris, amb domini del blau; Pila i Onatge; Sant Miquel,
un poc més econòmics; La Sirena; La Delitosa; Neptú, tots ells molt
liberals i amb acollidores casetes familiars, on un home i una dona
hi tenen entrada sense haver de demostrar que són marit i muller.
Contra tal llibertinatge s'han aixecat els banys de la Junta de
Dames, que fila molt prim en això d'admetre parelles. I a bona
distància de totes aquestes instal·lacions hi ha els Banys de Sant
Sebastià, que compten amb la major piscina, en el temps anomenada
pila, i amb la platja més extensa, més ampla i millor cuidada.
També són més cars. De vegades hi ha desfilades de models.
Els cavallers i les senyores hi acudeixen coberts amb els seus
barnusos, barrets i vestits de bany, i una orquestra interpreta
suaus peces d'interludis de sarsuela, mentre que els assistents es
poden refrigerar en l'ample mostrador del restaurant. Llavors,
alguns agosarats, es llancen a la piscina i la travessen nedant amb
rapidesa de vertigen entre els aplaudiments dels altres que només
són banyistes, d'aquells que entren a la mar ben aferradets a les
cordes de la vorera...».
Però tornem als estiuejants de terra endins, els dels balnearis
d'aigües termals, que tampoc no se salven de la crítica, com quan
Vital Aza glosa: «Malalt que a Bussot vas, atura't/ No vagis més
enllà, gira cua de seguida,/ doncs no has vist ni podràs veure/ Res
pitjor en ta vida/ Allà la temperatura/ és una barbaritat;/ ni allà
el malalt es curi,/ ni hi ha humana criatura/ que aguanti aquella
humitat...».
Vital Aza es refereix a l'Hotel Miramar de Bussot, amb tres
fonts d'aigua medicinal, sala de vapor, piscines, masatges, casino,
a quinze quilòmetres d'Alacant, propietat del marquès de Bosch:
«Què esperes del sanatori "segueix dient Vital Aza" "d'un marquès
que està bollat? /Tot quant malalt hi ha anat/ a Bussot l'han
escorxat/ I això t'ho dic sens jutipiri/ com el poble ha hagut/
d'aixemplar el cementiri».
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.