Mor la «Bella Dorita», reina del Paral·lel en els feliços anys vint

L'artista finí a Barcelona pocs mesos després del seu centenari

TW
0

María Yáñez, la Bella Dorita, la «vedette» que regnà al Paral·lel barceloní durant la dècada dels anys vint, morí ahir al matí pocs mesos després de complir els cent anys. La vedette, que vivia a una residència geriàtrica, rebé el passat febrer un càlid homenatge en celebrar el seu cent aniversari. L'acte estava organitzat pel seu empresari a El Molino, Ricard Ardevòl, qui ahir recordà la finada afirmant que «amb la seva mort es tanca una època molt important en la història de l'espectacle».

L'empresari assenyalà que l'actriu «era un estendard per la seva simpatia, senzillesa i la seva forma de cantar els cuplets». En el decurs d'aquest acte l'artista encara féu riure tots els assistents confessant, sense posar-se vermella, que en el seu primer segle de vida «mai no m'he enamorat de ningú». La capella ardent amb les restes de María Yáñez estarà oberta fins avui migdia al tanatori de Collserola, on serà enterrada a les 13 hores.

María Yáñez nasqué a Cuevas de Almanzora (Almeria), però el tancament de les mines del poble l'obligà a emigrar amb la seva família a Barcelona, on des de ben joveneta començà a treballar en una fàbrica de brodats i en una de juguetes. En fer els desset anys, després de fugir de casa per casar-se, en un matrimoni que resultà fugaç, guanyà un concurs de bellesa i entrà per la porta gran en el difícil i llavors escandalós món del music-hall.

Debutà el 1923 cantant cuplés i, ja amb el nom de Dorita, que adoptà d'una amiga francesa anomenada Dorée, actuà en tots els teatres i cinemes de Barcelona, excepte en el Liceu, interpretant teatre costumista català, encara que prest tornà al gènere del cabaré per convertir-se en la reina del Paral·lel, fins que es retirà dels escenaris en la dècada dels seixanta en el Teatre Victòria, amb l'espectacle Històries del Paral·lel.