Joan Mir: «Nadal Batle es mostra en roba interior»

Joan Mir destacà l'honestedat de l'autor a la presentació del recull de texts «El mal bocí»

Joan Mir, felanitxer amic i col·lega, ha curat l'edició del volum. | J:M.

C.C./I.P.Palma27/06/01 0:00

C.C./I.P. Palma. Davant d'un Teatre Municipal farcit d'amics i col·legues, admiradors i deixebles, nostàlgics de la persona de Nadal Batle, el qui fou íntim seu Joan Mir fou encarregat de presentar la selecció d'articles periodístics que acaba d'editar Documenta balear sota el títol d'El mal bocí. Reunió d'una tria significativa dels texts publicats pel felanitxer entre el maig de 1996 i el desembre del 1997 a Diari de Balears, el volum fou ahir central a un acte presentat per Miquel Serra, director del periòdic.

Un acte que serví de recordatori d'aquell que fou entusiasta del diari des del seu naixement, un homenatge per al qual es col·locaren sobre la taula Miquel Alenyà, Miquel Riera, Pere Fullana, Miquel Capellà i Llorenç Huguet. Sense oblidar la menció a «la magnífica tasca realitzada per Josep Maria Llauradó», autor del pròleg del volum, que «ha arribat a conèixer més bé que jo mateix el Nadal», Joan Mir evocà la figura de l'antic rector de la UIB a través dels lligams de l'amistat "que ambdós compartiren des de llur infantesa felanitxera" i les expericies compartides en el si de l'ensenyament illenc, on Batle, recordà Mir, «fou el primer nacionalista que presidí una institució important».

Fou Batle «un personatge controvertit». Reconèixer que «caigué en febleses i contradiccions, com tothom» són paraules que només un amic com Mir podia ahir pronunciar. «Avui el distingeix "emperò" la intensitat de les seves conviccions i l'afany a comunicar-les, no la proporció de les seves errades». Com Mir, els amics que es reuniren ahir sobre la taula del Municipal per acollir aquest volum assenyalaren l'honestedat personalíssima d'un home potent en totes les seves facetes. També en els texts publicats a Diari de Balears, en els quals, apuntà Joan Mir, «s'apareixia en roba interior, sense por de mostrar les vergonyes»: «en el fons era ell, i en la forma la desvergonya d'un felanitxer».

És per això, per la seva transparència, per la força dels seus escrits, per la controvèrsia que l'escriptor no dubtava a generar, que aquest recull, comentà Mir, es presenta com a «testimoni sòlid i de primera mà» que serveixi «per mostrar als joves d'avui l'exemple d'uns dels millors representants d'aquella generació sana i madura sorgida en un desert intel·lectual», una generació «que conegué fam, cartilles de racionament, el règim del dogma i l'autoritat, el feixisme» però que lluità, com Nadal Batle, «amb coratge, patriotisme, i alegria de viure».