Neix Walter Nernst, inventor (1864)

24/06/01 0:00

Tal dia com avui neix el físic alemany Walter Hermann Nernst a Briesen, actualment en territori polonès. Bon estudiant, obtingué el doctorat amb grau màxim el 1887 i tenia vint-i-cinc anys quan aplicà, el 1889, els principis termodinàmics a la pila elèctrica de Volta. El 1891 era nomenat professor a la universitat de Gotinga de la matèria química-fisica i allà treballà en un libre de text de química teòrica, publicat el 1893. Un altre treball que explicà en aquells dies era el que es relacionava amb la ionització dels composts en l'aigua, problema que no havien pogut resoldre deu anys abans tots aquells que s'oposaven a les teories d'Arrh Enius. Assenyalà Nernst que l'aigua té un constant dialèctric alt, o sia, que és aïllant elèctricament i per això és difícil per als ions carregats positivament i negativa atreure's entre les molècules aïllants de l'aigua. Aleshores ja no s'adhereixen amb la força que ho feien en els composts purs i en les solucions aquoses se separen. Els ions separats poden transportar un corrent elèctric. En un dissolvent d'una constant dielèctrica més baixa, els ions s'uneixen i no es realitza la ionització.

Nernst era nomenat el 1905 professor de química-física a la universitat de Berlín, on donaria a conèixer la tercera llei de la termodinàmica, el seu descobriment més important i amb el qual augmentava la seva fama i prestigi. Tan important fou aquesta tasca científica que li fou concedit, per ella, el Premi Nobel de Química de l'any 1920. El 1918, però, Nernst sorprenia amb un altre curiós descobriment: explicava com exploten l'hidrogen i el clor exposats a la llum. El que passa és que l'energia lluminosa trenca la molècula del clor en dos àtoms. L'àtom de clor amb un poder molt més gran de reacció que la molècula, reaccionava amb aquesta per formar àcid clorhídric i un àtom d'hidrogen: l'àtom d'hidrogen reacciona amb la molècula de clor i forma àtoms de clor i hidrogen i així successivament.

Tanmateix, els dos invents pràctics que més l'haurien pogut beneficiar i li haurien donat el reconeixement popular, al marge del món científic i acadèmic, eren la làmpada elèctrica de ceràmica i el piano elèctric. La làmpada de ceràmica podia ser encalentida fins a l'incandescència amb un corrent bastant feble, però les indústries preferiren fer servir les d'Edison. El piano elèctric en aquell temps i en aquell moment no tingué l'èxit esperat. Nernst morí a Muskan, prop de Berlín, el 18 de novembre del 1941.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL