TW
0

A les 9.38 hores d'aquest matí ha començat l'estiu, l'estació més llarga de l'any, que tindrà una durada de 93 dies. El solstici en què «tota cuca viu» arriba com sempre amb la festa de Sant Lluís, que coincideix amb el dia de major durada de tot l'any, en què el Sol arriba al seu punt més alt sobre l'horitzó. En consonància amb la rellevància d'aquest esdeveniment, el llenguatge popular ens proporciona una tracalada de dites que ens informen de la climatologia, els costums, els rituals de la pagesia, la gastronomia i els oficis més característics d'aquesta època de l'any, temps de maduresa i de xafogors.

Per molt que, amb el pas dels anys, la noció de l'estiu es vincula cada cop més estretament a altres aspectes, com són les vacances, les excursions a la platja, la saturació illenca, els embussos a la carretera, i la manca de places hoteleres, moltes d'aquestes expressions extretes del nostre refranyer tenen encara plena vigència. En elles es concentra la saviesa dels nostres avantpassats, les lliçons que els nostres padrins aprengueren del seu contacte sempre arriscat amb la natura.

A partir d'avui, vénen temps de vacances, de banys a la mar i de bones fruites per menjar. També temps de calor, de molta calor, que només podran capejar els qui ostentin la llibertat de la dita: «en juny vaig com vull». Pels darrers dies d'aquest mes els meteoròlegs acostumen a posar-se d'acord i les prediccions anuncien xafogor. Tot i això, convé patir un poc i espantar les pluges ja que, en el saber de la pagesia, es diu que «abans de Sant Joan, pluja beneïda; després, pluja maleïda». També que «Sant Pere és a vint-i-nou...» i que «quan plora, tres pics plora».

«Es mes de juliol a s'era hi fa un bon sol». A ella no s'hi acosta ningú, «del primer juliol fins al darrer, el teu blat dins el graner». «Quan s'escau el juliol, la vinya vol conèixer el sol», encara que «no la miris que et causarà "igual que les figues" dol». Altres productes de la terra tenen en aquest mes el seu principal aliat. Entre d'altres hortalisses que apareixen al refranyer d'aquest mes, es recomana que «si vols tenir bona col, planta-la el juliol». Passat l'equador del mes «Sant Arnau tanca el vent amb clau» i al final «el juliol aplega sempre amb sol». «Per l'agost, ni dones ni most» perquè «qui canta a l'agost, al desembre dijuna».