TW
0

Les màquines de la Reial Casa de la Moneda encunyaren ahir la darrera pesseta de la història, fet simbòlic que suposa un pas previ a la desaparició de la que ha estat unitat monetària de l'Estat espanyol des del 1869, per donar pas a l'euro. El vicepresident segon del Govern i ministre d'Economia, Rodrigo Rato, polsà ahir el botó de la darrera encunyació, una moneda de 100 pessetes, i acte seguit procedí a inutilitzar l'encuny que plasma l'anvers i revers de la moneda, que romandrà en circulació com a màxim fins al 28 de febrer del 2002.

S'inicia així el final de la pesseta que, igual que va passar amb altres denominacions com el maravedís, el ral o l'escut, passarà a formar part de la història de l'Estat, per donar pas a la moneda única europea, a la producció de la qual es dedicarà en exclusiva a partir d'ara la Reial Casa de la Moneda. Rodrigo Rato destacà la paradoxa que s'ha produït amb la pesseta, ja que va néixer al 1868 al context de la Unió Monetària Llatina, un projecte al qual finalment l'Estat espanyol no s'hi va adherir i ara mor per donar pas a la definitiva unitat monetària europea.

Al 1868, el Govern Provisional format després de l'enderrocament d'Isabel II, seguint els dictats del moment, decidí la creació de la pesseta com a unitat monetària del país, fet que suposà l'implantació definitiva del sistema mètric decimal com a base per a l'activitat econòmica. Un any després, la Fàbrica de la Moneda començà a encunyar pessetes. El tema de l'impressió dels bitllets, de la qual s'ocupà el Banc d'Espanya, s'inicià anys més tard, el 1874.