TW
0

L'escriptor sineuer Gabriel Florit acaba de publicar amb l'editorial Perifèrics el seu darrer recull de poemes, Restoble, en què l'autor es torna enfrontar als seus «temes de sempre, allò que m'enganxa», amb la seva personal forma d'escriure poesia. «Com el mateix nom del poemari indica, restoblar és tornar a sembrar enguany, dins la mateixa quarterada, el mateix de l'any passat, i això és el que faig, però a nivell literari», afirma Florit, col·laborador habitual de Diari de Balears.

Restoble presenta dues de les característiques identificatives de la poètica de Florit: d'una banda, l'autor afirma que «és la poesia la que em posseeix a mi, ella m'arriba i jo l'agaf al vol, una poesia de la quotidianitat que em fa expressar en positiu davant la bellesa i en negatiu davant la injustícia, la intolerància o l'estultícia».

En aquest sentit, Florit posa de manifest que els temes que centren les seves composicions poètiques són «quotidians» i, sobretot, són aquells que el copsen. «La mirada d'un infant, l'amistat, l'amor, o la ràbia davant la injustícia, sense deixar de banda algun dels grans temes de la poesia, i sempre amb una porta oberta a l'esperança».

La segona de les caracterísques de Florit també presents en aquest poemari és la utilització del llenguatge propi del Pla, un lèxic que l'autor considera que «s'està perdent» i davant el qual ell actua «de notari puntual, posant de manifest que encara existeix, perquè jo escric com parl». En aquest sentit, Florit fa referència «al català de Palma, que de cada dia s'empobreix més».