TW
0

Es diu que per Sant Joan fins i tot el sol balla. Mites i llegendes desperten puntualment per la revetlla, després d'un any adormides. Encara que temps abans la festa tingué un origen concret, no se sap si religiós o associat a l'ordre de Malta, després de sis segles Sant Joan encara amaga alguna cosa més que «jaleo» i tradició. Amb el primer toc de tambor i flabiol a les nou del matí i la tonada «Se veu, se sent, sant Joan està present» començà el passat diumenge la setmana gran de Sant Joan de Ciutadella.

S'home des be, representació viva de Sant Joan Baptista a càrrec de Llorenç Moll, portà l'anyell durant catorze hores i descalç recorregué els 103 domicilis prevists per convidar el personal a prendre part a les festes. En el recorregut l'acompanyaren els altres protagonistes d'enguany. El caixer senyor, Ricardo Squella; sa capellana, Josep Manguán; el caixer casat, Joan Llabrés; el caixer fadrí, Antoni Contreras; i els dos caixers pagesos, Josep Bagur i Jaume Moll.

A més a més de sa Colcada, acte central de les festes, foguerons amb revetles i festes organitzades per distints barris i grups d'amics proliferen per tot arreu i tothom hi és ben arribat. El dissabte 23 es reprèn la bauxa. El flabioler de les festes avisa que s'ha d'iniciar el «replec», recollida dels cavallers que participaran a sa colcada. Hores després és el moment del «caragol des Born»: la Banda de Música de Ciutadella interpreta el conegut jaleo i comença el gran espectacle. Al ritme d'aquesta peça salts, bots i l'encabritament dels cavalls són els protagonistes després de l'entrada del caixer senyor al galop a la plaça.

Després de les tres voltes a la plaça, els cavallers es dirigeixen a l'ermita de Sant Joan de Missa, on honoraran Sant Joan Baptista. De nou a la ciutat a la posta del sol, en la contramurada es desenvolupa la «batalla de les avellanes», en la qual grapades d'avellanes buides tornaran a ser llançades com el passat diumenge per la gentada en senyal d'amistat i alegria. La festa continua «les corregudes a sa plaça» o «el caragol de ses voltes», amb els caixers i cavallers, que van tres vegades des de la plaça de la Catedral fins a la plaça Nova i el «caragol de Santa Clara».