La instantània

Capitells manllevats

La Gran Mesquita d'El"Qaïrouân (Tunísia)

16/06/01 0:00

De mica en mica els omeies anaven ocupant una Mediterrània que, centenars d'anys després, encara conserva importants rastres seus. S'han mantingut al llarg del segles, tot i que, malgrat tenir-los a un pam dels ulls, massa sovint s'ha romàs ulls-clucs: no fos cosa que calgués valorar un valuós patrimoni. El-Qaïrouân, a l'actual Tunísia, es fundà l'any 670 pel governador *Uqba ibn Nâfi'. En principi era un campament de l'exèrcit invasor. Amb la dinastia aglàbida tingué un gran desenvolupament. Juntament amb La Meca, Medina i Jerusalem, El-Qaïrouân és la quarta ciutat santa de l'islam. Es diu que, per al bon musulmà, anar-hi unes quantes vegades té el mateix valor que pelegrinar a La Meca.

La Gran Mesquita, el monument més important que actualment ofereix la ciutat, es construí just al centre del campament militar i, per tant, presenta molts dels trets d'una fortificació. Només des de l'exterior, perquè quan s'entra al pati i s'entreveu la sala destinada a l'oració, tota una arquitectura subtil s'apareix a l'espectador. Engrandida pel califa omeia Hichâm, el 774 fou reconstruïda per Yazid ibn Hâtim. L'edificació actual, feta sobre la primitiva, es deu als aglàbides, que l'aixecaren durant el segle IX. Ho diuen els llibres. A l'interior "principalment dins la sala de pregària" hi ha centenars de columnes de marbre, pòrfir, ònix i granit arrambades de runes romanes de la zona. Nombroses són de Cartago. Capitells amb ornamentacions diverses, destinats a altres temples i a altres déus, coronen les columnes. Junts feren els llargs camins del Sehel. Al pati interior hi té cabuda una multitud, però també serveix per, quan hi ha una pluja imprevista, recollir l'aigua que anirà a parar a les grans cisternes situades al subsòl. Com que la ciutat "cap ciutat" no només és un lloc d'oració, cal caminar a la descoberta. Perdre el nord i el bon camí, perquè solament així serà la manera de perdre's fins al punt de trobar els jardins secrets. I recordar que, un dia ben lluminós, els omeies arribaran a Còrdova.